Producció de Llavors, Vivers i Genètica Vegetal. Normativa fitogenètica al detall.

La Llei 30/2006, de 26 de juliol, de llavors i plantes de viver i de recursos fitogenètics, i el Reial Decret 1356/2006 que la desenvolupa, estableixen el marc per al registre de productors de llavors. Tot productor, condicionador, comercialitzador o importador de llavors ha d'estar inscrit al Registre d'Empreses del Sector de Llavors i Plantes de Viver del Ministeri d'Agricultura (o de la CCAA competent per a llavors de cultius que no siguin de comercialització interestatal). El registre inclou la declaració de les espècies i varietats amb les quals opera, les instal·lacions de condicionament i emmagatzematge, i la capacitat de producció. Per a categories de llavors certificades (base, certificada), el productor ha de sotmetre els seus camps de producció a inspeccions oficials del DARP o del MAPA per verificar la puresa varietal i l'estat sanitari. L'incompliment dels requisits de registre comporta la impossibilitat legal de comercialitzar llavors al mercat oficial.

La Llei 3/2000, de 7 de gener, de règim jurídic de la protecció de les obtencions vegetals, transposa el Conveni UPOV 1991 i estableix el dret de l'obtentor sobre les varietats vegetals noves. El dret d'obtenció vegetal protegeix la varietat nova, distinta, homogènia i estable (requisits DUS) i atorga a l'obtentor el dret exclusiu de producció, reproducció, comercialització i importació/exportació del material de reproducció de la varietat durant un període de 25 anys (30 anys per a arbres i vinya). Els articles 3 a 12 de la Llei detallen els requisits de la varietat, el procediment de sol·licitud davant l'Oficina Española de Variedades Vegetales (OEVV) i les excepcions al dret de l'obtentor (exempció agrícola per a ús propi de la llavor: art. 14.3). A nivell europeu, el dret d'obtenció comunitari es regula pel Reglament CE 2100/94 i l'atorga l'Oficina Comunitaria de Variedades Vegetales (OCVV).

El Reial Decret 1891/2008 sobre la comercialització de llavors de cereals (i els successius reglaments per a cada espècie o grup d'espècies) estableix els requisits d'etiquetatge oficial de les llavors certificades. Per a llavors de les espècies incloses en les directives d'harmonització de la UE (cereals, farratges, betervaves, hortícoles, oleaginoses, etc.), les etiquetes oficials han de contenir obligatòriament: (1) categoria (base, certificada, comercial), (2) espècie i denominació varietal, (3) país de certificació i organisme oficial, (4) número de referència del lot, (5) any de tancament del lot, (6) pes o nombre de llavors, (7) puresa i germinació mínima garantida. Les etiquetes han de ser impreses per un organisme oficial o per l'empresa sota supervisió oficial. Per a llavors no incloses en les categories de certificació oficial (material estàndard), els requisits d'etiquetatge sont menys estrictes però han d'incloure la identitat de la varietat.

El Decret 268/2004, de 27 d'abril, de regulació de les activitats de producció i/o comercialització de plantes per a l'ornamentació i jardineria, estableix el règim d'inspeccions del DARP per a vivers ornamentals a Catalunya. Per a vivers de plantes agrícoles (fruiters, vinya, olivera, etc.), les inspeccions es regeixen per la normativa de passaport fitosanitari (Reglament UE 2016/2031). Les inspeccions del DARP verifiquen: (1) l'absència de plagues de quarantena i organismes nocius regulats, (2) el compliment dels requisits de traçabilitat i registre de lots, (3) l'etiquetatge i documentació dels lots comercialitzats, (4) les condicions de cultiu i higiene fitosanitaria de les instal·lacions. Els vivers que exporten a altres CCAA o a la UE han de disposar de passaport fitosanitari emès per l'autoritat competent (DARP per a Catalunya). Les plantes procedents de països tercers han de ser acompanyades del certificat fitosanitari del país exportador.

El Reial Decret 178/2004, de 30 de gener, pel qual s'aprova el Reglament general per al desenvolupament i l'execució de la Llei 9/2003 sobre organismes modificats genèticament, i el Reglament UE 1829/2003 sobre aliments i pinsos modificats genèticament, estableixen el marc per a l'autorització del cultiu d'OGM. A Espanya, l'únic OGM autoritzat per al cultiu és el blat de moro MON810 (resistent al corn borer Ostrinia nubilalis). Els agricultors que vulguin conrear blat de moro MON810 han de: (1) disposar de llavor certificada provinent d'empresa autoritzada, (2) registrar el cultiu al Registre d'OGM del MAPA, (3) mantenir distàncies de coexistència mínimes amb cultius convencionals i ecològics (Reial Decret 178/2004), (4) notificar als veïns. Diverses CCAA, inclosa Catalunya, han intentat declarar zones lliures d'OGM, però les mesures han estat anul·lades pels tribunals per manca de competència autonòmica en aquesta matèria.

El Reglament UE 2016/2031 del Parlament Europeu i del Consell, de 26 d'octubre de 2016, relatiu a les mesures de protecció contra les plagues dels vegetals, estableix el marc del passaport fitosanitari per al moviment de vegetals i productes vegetals (incloent llavors) dins de la UE i per a l'exportació a tercers països. Per exportar llavors a tercers països, l'exportador ha d'obtenir un certificat fitosanitari oficial emès per l'autoritat competent (DARP a Catalunya) que acrediti l'absència de plagues de quarantena del país de destinació. Els requisits específics del certificat fitosanitari depenen de les exigències fitosanitàries del país de destinació (cada país pot tenir llistes de plagues de quarantena pròpies). L'operador ha d'estar registrat als sistemes d'operadors professionals de vegetals (PHYTOSV a Espanya) i comptar amb un pla de gestió del risc de plagues i un sistema de traçabilitat intern per obtenir autorització d'exportació.