Agroturisme i Turisme Rural. Normativa per a explotacions agrícoles amb turisme.

El Decret 40/2014, de 25 de març, d'ordenació de les activitats d'allotjament turístic en el medi rural, i la Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya, estableixen el marc per a les activitats d'allotjament turístic en explotacions agrícoles. Per obtenir la llicència d'agroturisme a Catalunya, l'explotació ha de complir els requisits: (1) l'establiment ha d'estar ubicat en sòl no urbanitzable (rústic o rural), (2) l'activitat turística ha de ser complementària a l'activitat agrícola, ramadera o forestal principal, que ha de continuar activa, (3) l'habitatge principal o casa pairal ha de ser la base de l'allotjament, (4) la capacitat màxima és de 15 places per a les cases rurals (masia, casa de pagès, allotjament rural), (5) cal complir els requisits d'equipaments mínims establerts per l'Ordre de 1995 de la Generalitat. La inscripció s'ha de fer al Registre de Turisme de Catalunya (RTC) i l'inici de l'activitat requereix una declaració responsable.

L'article 2 del Reglament UE 1307/2013 (pagaments directes PAC) defineix les activitats agrícoles i estableix que les activitats complementàries (turisme, artesania, transformació de productes propis) són compatibles amb la percepció dels ajuts directes PAC, sempre que l'activitat agrícola principal no deixi de ser la predominant. El nou Reglament UE 2021/2115 (Pla Estratègic PAC 2023-2027) manté el principi de compatibilitat i fins i tot introdueix incentius específics per a la diversificació d'activitats en explotacions agrícoles, com la mesura de cooperació IG.04 i els ajuts als joves agricultors amb diversificació. El criteri clau és que l'agricultor ha de seguir realitzant una activitat agrícola real (conreu, pastura, manteniment de terres en condicions aptes per al cultiu) i la terra ha de continuar registrada al SIGPAC. L'activitat turística per si sola, sense activitat agrícola activa, no seria suficient per mantenir l'elegibilitat als pagaments directes PAC.

L'article 91.Dos.1.2a de la Llei 37/1992 de l'IVA (LIVA) estableix el tipus reduït del 10% per als serveis d'hosteleria, acampada i balneari i als serveis d'allotjament prestats per hotels, motels, cases rurals, establiments de turisme rural i establiments d'agroturisme. Per tant, els serveis d'allotjament (allotjament, desdejuni, mitja pensió o pensió completa) propis d'una casa rural d'agroturisme es graven al tipus reduït del 10%. Per contra, els serveis addicionals que no siguin d'allotjament pròpiament dit (visites guiades a l'explotació amb cost independent, tallers de cuina, activitats equestres, venda de productes propis) poden estar subjectes al tipus general del 21% si es facturen per separat, o al 10% si s'inclouen com a servei integrat dins del paquet d'allotjament. Cal tenir cura amb la facturació diferenciada per evitar errors en la tipologia de l'IVA aplicada.

El Decret 123/2005, de 14 de juny, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals o en la seva zona d'influència a Catalunya, estableix les obligacions de prevenció d'incendis forestals per a edificis i instal·lacions en medi rural. Per a establiments d'agroturisme en zona d'influència forestal o interfase urbano-forestal (UI), les obligacions inclouen: (1) franja de protecció perimetral sense vegetació combustible d'almenys 25 metres al voltant de l'edifici, (2) accés viari adequat per als vehicles d'extinció (amplada mínima 4 metres, radi de gir suficient), (3) dipòsit d'aigua accessible per als Bombers (mínim 30.000 litres per a establiments de més de 15 places), (4) senyalització d'evacuació i pla d'autoprotecció si l'establiment supera determinades capacitats. L'incompliment d'aquestes obligacions pot suposar la suspensió de l'activitat i sancions administratives.

El Codi d'Accessibilitat de Catalunya (Decret 135/1995, de 24 de març, de desplegament de la Llei 20/1991 de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques) estableix els requisits d'accessibilitat per a edificis i establiments oberts al públic a Catalunya. Per a establiments d'agroturisme, els requisits d'accessibilitat depenen del tipus d'intervenció (obra nova, reforma o canvi d'ús). En general, s'exigeix: (1) almenys un itinerari accessible entre la via pública, l'entrada principal i les zones d'ús comú, (2) almenys una unitat d'allotjament accessible per a persones amb mobilitat reduïda quan l'establiment tingui 10 o més places, (3) bany adaptat associat a la unitat accessible, (4) places d'aparcament reservades per a persones amb discapacitat (1 per cada 25 places generals). Per a les masies antigues en edificis protegits, el Codi d'Accessibilitat preveu excepcions per a intervencions que serien inviables des del punt de vista tècnic o patrimonial.

L'article 25 de la Llei 35/2006 de l'IRPF estableix la distinció entre rendiments de l'activitat econòmica (secció primera IAE) i rendiments del capital immobiliari. Per a un agricultor que afegeix activitat turística a la seva explotació, la classificació fiscal depèn del grau d'integració de les dues activitats: (1) si l'agroturisme és una extensió natural de l'activitat agrícola (visites a l'explotació, productes propis, allotjament en la casa agrícola), la DGT ha considerat en diverses consultes vinculants que pot tributar com una única activitat econòmica, combinant els rendiments agrícoles i turístics en el mòdul corresponent o en estimació directa; (2) si l'activitat turística és autònoma i substancial (hotel, restaurant separat de l'explotació), els rendiments turístics hauran de tributar com a activitat econòmica separada de l'activitat agrícola. El canvi de règim d'estimació objectiva (mòduls) a estimació directa per superar el llindar de facturació (150.000€ anuals d'activitat turística) és un dels riscos fiscals principals per als agroturistes consolidats.