L'agrovoltaica permet generar energia solar mantenint l'activitat agrícola sota les plaques — i seguir cobrant els ajuts PAC.

El Reglament UE 2021/2115, Art. 4.1.d estableix que sí que és compatible si es manté l'activitat agrícola sota les plaques. El MAPA va publicar una nota aclaridora el 2023 confirmant l'elegibilitat de les instal·lacions agrovoltaiques per a pagaments directes PAC. Els criteris clau són la densitat de plaques (que permeti l'activitat agrícola real) i el manteniment del cultiu o la pastura sota els mòduls. El SIGPAC ha de continuar registrant la superfície com a agrícola activa i l'agricultor ha de poder acreditar la doble producció davant l'organisme pagador autonòmic.

La tramitació combina el RD 244/2019 d'autoconsum i la Llei 24/2013 del sector elèctric amb la normativa urbanística autonòmica. Davant la comunitat autònoma es requereixen tres autoritzacions: administrativa prèvia, de construcció i d'explotació. En sòl rústic, s'exigeix a més un informe urbanístic favorable conforme a l'Art. 13 del TRLS (RDLeg 7/2015) que regula les actuacions en sòl rural, més la llicència municipal d'obres. Per a instal·lacions de més de 100 kW connectades a la xarxa, és obligatòria la inscripció en el registre autonòmic d'instal·lacions de producció d'energia elèctrica i l'obtenció del punt d'accés i connexió (PAC) davant el gestor de xarxa corresponent.

L'IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques) s'aplica si la potència instal·lada supera els 100 kW (Llei 39/1988 d'Hisendes Locals). Pel que fa a l'IBI, la instal·lació pot modificar la qualificació cadastral del sòl afectat de rústic a urbà, la qual cosa incrementaria el valor cadastral i la quota. Tanmateix, la DGT en la Consulta V2529-20 va aclarir que les plaques solars instal·lades en sòl rústic no alteren per se la qualificació cadastral si l'activitat agrícola es manté de forma real i efectiva. Es recomana consultar al Cadastre abans d'executar la instal·lació per verificar el criteri aplicable a cada finca concreta.

Sí. El PERTE Agroalimentari i les convocatòries de l'IDAE canalitzen fons NextGenerationEU cap a projectes d'autoconsum renovable, incloent-hi l'agrovoltaica. El PNIEC 2021-2030 fixa l'objectiu de 39,2 GW fotovoltaic per a Espanya. Les comunitats autònomes tenen convocatòries específiques de subvenció per a l'autoconsum en explotacions agrícoles. Els projectes agrovoltaics són elegibles si acrediten la doble funció: producció d'energia elèctrica i manteniment de l'activitat agrícola en la mateixa superfície, cosa que els distingeix dels parcs fotovoltaics purs en sòl rústic.

El RD 1183/2020 estableix un aval o caució de 2,5 €/kW per a les sol·licituds de punt d'accés a la xarxa elèctrica. Addicionalment, les comunitats autònomes exigeixen garanties específiques per al cost de restauració del sòl al final de la vida útil de la instal·lació (15-25 anys). L'import estimat oscil·la entre 5.000 i 50.000 euros per instal·lació segons la mida i la comunitat autònoma. La caució tècnica davant l'organisme autonòmic d'energia és la via habitual, encara que algunes CCAA admeten també assegurança de responsabilitat civil amb cobertura de desmantellament.

No existeix una prohibició legal general, ja que les denominacions d'origen no tenen competència normativa sobre l'ús urbanístic del sòl. Tanmateix, cada DO pot incloure restriccions en el seu plec de condicions (Art. 102 de la Llei 24/2003 de la vinya i el vi), que és el document que regeix les pràctiques vitivinícoles admeses. El Consell Regulador de la DO corresponent s'ha de consultar abans d'instal·lar, ja que alguns plecs exigeixen que la vinya rebi plena insolació. Diverses DO han aprovat en els darrers anys protocols específics per a l'agrovoltaica en vinya, verificant que la reducció d'irradiació no afecti la qualitat del vi ni les característiques varietals emparades.