Cada cop més propietaris de comunitats a Catalunya i a la resta d'Espanya volen carregar el seu cotxe elèctric al garatge de casa. La bona notícia és que la llei els empara: no cal demanar permís a la junta de veïns per instal·lar el seu propi punt de recàrrega. Aquí expliquem, pas a pas, com fer-ho bé i què influeix en el pressupost final.
Què diu exactament la llei: l'article 17.5 de la LPH
La instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics a les comunitats de propietaris està regulada per l'article 17.5 de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH), un precepte introduït per la Ley 15/2018, de 5 de juny, de mesures urgents en matèria de transport i vivenda, i posteriorment matisat per reformes com el Real Decreto-ley 1/2019 i el Real Decreto-ley 29/2021 (aquest darrer, centrat sobretot en la instal·lació d'infraestructures de recàrrega en edificis ja projectats). El text vigent estableix, en essència, que es tracta d'un dret preexistent del propietari: qualsevol propietari o usuari d'una plaça d'aparcament situada al garatge comunitari de l'edifici pot instal·lar-hi, al seu càrrec, un punt de recàrrega de vehicle elèctric per a ús privat, sense necessitat d'autorització prèvia de la junta de propietaris, quan la instal·lació es faci a la plaça pròpia o d'ús exclusiu.
L'obligació que sí que té el propietari és comunicar-ho prèviament a la comunitat —normalment a través del president o de l'administrador de finques— indicant les característiques bàsiques de la instal·lació. La comunitat, per la seva banda, no pot denegar el punt de recàrrega si aquest s'ajusta a la normativa tècnica aplicable (Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, ITC-BT-52) i no afecta de manera desproporcionada elements o serveis comuns. Només en supòsits en què la instal·lació requereixi ocupar o modificar zones comunes més enllà de la pròpia plaça —per exemple, l'escomesa elèctrica que ha de discórrer per un passadís o per l'espai del quadre general— la comunitat pot fixar condicions raonables d'execució, però no pot impedir la instal·lació de manera arbitrària.
Punt clau: el dret a instal·lar un carregador individual a la teva pròpia plaça no depèn del vot de la junta. La llei el considera un dret preexistent del propietari, similar al que s'aplica a altres millores individuals a l'element privatiu. Això sí, la notificació prèvia a la comunitat és obligatòria i recomanable fer-la per escrit.
Quan sí que cal l'acord de la junta
Hi ha situacions concretes en què el règim canvia:
- Instal·lacions col·lectives o infraestructura compartida: si es vol dotar tot el garatge d'una infraestructura de recàrrega comuna (per exemple, un sistema de gestió de potència compartit per a diversos punts), la decisió sí que requereix acord de la junta, encara que amb una majoria reforçada especialment favorable (habitualment un terç dels propietaris que representin un terç de les quotes, segons la redacció vigent per a aquest tipus de millores).
- Modificació d'elements comuns estructurals: si cal obrir façana, tocar l'estructura de l'edifici o alterar instal·lacions generals més enllà d'una simple derivació elèctrica.
- Edificis catalogats o amb limitacions urbanístiques: en aquests casos poden aplicar-se requisits addicionals de protecció patrimonial.
Per a la immensa majoria de casos —un propietari que vol un carregador a la seva pròpia plaça, alimentat des del seu propi comptador o des d'una derivació individual—, el procediment és el de comunicació prèvia, no el de sol·licitud d'autorització.
Passos pràctics per instal·lar el teu punt de recàrrega
1. Estudi tècnic previ. Contacta amb un instal·lador electricista autoritzat perquè valori el punt de recàrrega més adequat (potència, tipus de connector) i el recorregut de l'escomesa des del quadre general o des del teu comptador individual fins a la plaça.
2. Notificació escrita a la comunitat. Envia una comunicació formal al president o a l'administrador de finques, amb una memòria bàsica de la instal·lació (potència, ubicació, empresa instal·ladora). Guarda sempre justificant de l'enviament.
3. Termini de resposta de la comunitat. La comunitat pot, en un termini raonable, proposar una alternativa d'instal·lació si l'ocupació d'elements comuns ho justifica, però no pot negar-se sense causa. Si no hi ha resposta ni objecció fonamentada, es pot procedir.
4. Execució per part d'un instal·lador autoritzat. La instal·lació ha de complir la ITC-BT-52 del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió, amb les proteccions elèctriques corresponents (diferencial, magnetotèrmic) i, si escau, sistema de mesura independent.
5. Legalització i posada en marxa. Segons la potència i el tipus d'instal·lació, pot ser necessari un butlletí elèctric i, en alguns casos, la inscripció davant l'organisme competent de la comunitat autònoma.
6. Registre a l'expedient de la comunitat. És recomanable —i sovint el mateix administrador de finques ho gestiona— que quedi constància documental de la instal·lació a l'arxiu de la comunitat, per si en el futur hi ha reformes de l'aparcament o instal·lacions addicionals d'altres veïns.
Factors que influeixen en el cost
No existeix una xifra única vàlida per a totes les comunitats: el pressupost final varia molt segons el punt de partida de cada edifici. Els factors que més pesen en el cost final són:
| Factor | Per què influeix en el preu |
|---|---|
| Distància de l'escomesa | Com més lluny estigui la plaça del quadre general o del comptador, més cablejat i mà d'obra calen. |
| Potència del punt de recàrrega | Carregadors de major potència (recàrrega ràpida) requereixen instal·lacions elèctriques més robustes que els de recàrrega lenta o semiràpida. |
| Origen de l'alimentació | Connectar-se al comptador individual del propietari sol ser més senzill que crear una derivació nova des del comptador de serveis comuns. |
| Obra civil necessària | Rases, canalitzacions vistes o encastades, i l'estat del paviment del garatge poden encarir la instal·lació. |
| Sistema de gestió de càrrega | Si en el futur es preveu que altres veïns instal·lin carregadors, un sistema de repartiment de potència compartida pot ser més eficient a llarg termini, però suposa un cost addicional inicial. |
| Tràmits i legalització | Butlletí elèctric, gestions administratives i, si escau, honoraris tècnics. |
Per aquest motiu, el més fiable és demanar diversos pressupostos a instal·ladors autoritzats que visitin l'aparcament i valorin el cas concret, en lloc de guiar-se per xifres genèriques que circulen a internet. Val la pena preguntar també si el propi punt de recàrrega, la mà d'obra i els materials estan coberts per alguna de les línies d'ajuts existents per a mobilitat elèctrica i eficiència energètica, que en molts casos poden reduir sensiblement el desemborsament inicial.
El paper de l'administrador de finques
Encara que el propietari no necessiti autorització de la junta, l'administrador de finques té un paper important: rebre i registrar la comunicació, verificar que la instal·lació prevista no envaeixi indegudament elements comuns, informar el president i, si cal, coordinar amb l'instal·lador perquè l'obra es faci amb el mínim impacte per a la resta de veïns. Un despatx d'administració ben organitzat manté un registre actualitzat de totes les instal·lacions de recàrrega existents a cada comunitat, cosa que facilita molt la gestió quan, més endavant, sorgeixen sol·licituds addicionals o cal planificar una infraestructura compartida de recàrrega per a tot l'aparcament.
En resum: instal·lar un carregador de cotxe elèctric a la teva plaça d'aparcament comunitari és, avui, un dret reconegut per la llei que no requereix el vot de la junta —n'hi ha prou amb notificar-ho degudament a la comunitat i executar la instal·lació d'acord amb la normativa tècnica. El cost depèn de cada cas concret, així que la millor manera de planificar el pressupost és demanar valoracions a instal·ladors autoritzats i, sempre que sigui possible, comptar amb l'acompanyament del teu administrador de finques.