El teu Anàlisi de Riscos ISO 12100 Respon en 3 Segons

La UNE-EN ISO 12100:2012 ("Seguretat de les màquines. Principis generals per al disseny. Avaluació del risc i reducció del risc") estableix un procés iteratiu de tres fases: (1) determinar els límits de la màquina, (2) identificar els perills associats a cada fase del cicle de vida (transport, muntatge, ús previst i previsible mal ús, manteniment, desmantellament), i (3) estimar i valorar el risc de cada perill combinant gravetat del dany i probabilitat d'ocurrència. És la norma tipus A de referència dins el sistema de normes harmonitzades de la Directiva Màquines 2006/42/CE, i el punt de partida obligatori de qualsevol expedient tècnic per al marcat CE.

La ISO 12100 és una norma tipus A: defineix la metodologia general d'avaluació de riscos vàlida per a qualsevol màquina. La EN ISO 13849-1 i la IEC 62061 són normes tipus B2, específiques per al disseny de sistemes de control relacionats amb la seguretat: la ISO 13849-1 defineix els nivells de prestacions (PL, de "a" a "e") mentre que la IEC 62061 defineix els nivells d'integritat de seguretat (SIL, d'1 a 3) amb un enfocament més orientat a sistemes electrònics complexos. En la pràctica, el resultat de l'anàlisi ISO 12100 determina quin PL o SIL cal exigir a cada funció de seguretat (aturada d'emergència, resguard mbil, cortina òptica) dissenyada segons ISO 13849-1 o IEC 62061.

La Directiva Màquines 2006/42/CE no exigeix que l'anàlisi el faci un organisme extern acreditat: el fabricant pot realitzar-lo internament, sempre que la persona responsable tingui coneixement tècnic suficient de la màquina, dels perills que genera i de la metodologia ISO 12100. Només les màquines llistades a l'Annex IV de la Directiva (serres circulars per a fusta, premses per a treball en fred, injectores de plàstic i cautxu, determinats equips d'elevació, entre d'altres) requereixen la intervenció d'un Organisme Notificat quan no s'han aplicat íntegrament normes harmonitzades tipus C. IgeraIndustria indexa l'Annex IV complet i respon si una màquina concreta hi encaixa.

La ISO 12100 proposa valorar cada element de risc combinant la gravetat del dany possible (des de lesió lleu reversible fins a mort o lesió irreversible) amb la probabilitat d'ocurrència, que al seu torn depn de la frequència i durada d'exposició de la persona al perill, la probabilitat que succeeixi l'esdeveniment perillós i la possibilitat tècnica d'evitar-lo o limitar el dany. La norma no imposa una fórmula numèrica única: cada fabricant pot fer servir matrius de risc (com les de la guía de l'INSST) o mètodes gràfics com el de la mateixa EN ISO 13849-1 (Annex A) per determinar el PL requerit d'una funció de seguretat concreta.

La ISO 12100 defineix una jerarquia de tres passos obligatoris i seqüencials (mètode "3-step method"): (1) disseny intrínsecament segur — eliminar el perill o reduir el risc mitjançant el disseny mateix, sense afegir proteccions; (2) proteccions i/o dispositius de protecció — resguards fixos o mòbils, cortines òptiques, dispositius sensibles a la pressí, quan el risc no es pot eliminar per disseny; (3) informació per a l'usuari — senyalització, formació, manual d'instruccions i, si escau, equips de protecció individual, com a últim recurs quan el risc resistent no es pot reduir més. Un fabricant no pot saltar-se el pas 1 o 2 només afegint un cartell d'advertència.

IgeraIndustria indexa l'informe d'avaluació de riscos, les fitxes de cada perill identificat, els càlculs de PL/SIL de les funcions de seguretat i les normes harmonitzades tipus B i C aplicades (EN ISO 13849-1, EN ISO 13857, EN 60204-1, etc.). Quan un enginyer o auditor pregunta per un perill concret, el bot respon citant el punt exacte de l'informe, la mesura de reducció adoptada i la referència normativa que la sustenta, sense necessitat de buscar manualment entre desenes de pàgines del dossier tècnic.