Traçabilitat de lot i protocol recepcio no conforme en 3 segons.

ISO 9001:2015 clàusula 8.5.2 estableix que l'organització ha d'usar mitjans apropiats per identificar les sortides (productes) quan sigui necessari per assegurar la conformitat, i ha de controlar la identificació única de les sortides quan la traçabilitat sigui un requisit. La traçabilitat ISO 9001 és genèrica: l'abast i el mètode depènen de la indústria i del requisit de client o legal. ISO 22000:2018 (seguretat alimentària) és molt més prescriptiva: clàusula 8.3 exigeix un sistema de traçabilitat que permeti identificar les matèries primeres i ingredients, l'històric de processat, la distribució i la localització del producte final. A més, el Reglament (CE) 178/2002 (principis generals de legislació alimentària) obliga les empreses alimentaries a poder retirar productes del mercat i identificar proveïdors i clients d'un lot determinat. La principal diffència pràctica: ISO 9001 deixa a l'empresa definir l'abast de la traçabilitat; ISO 22000 i la legislació alimentària imposen requisits mínims de registre lot a lot amb conservació de registres mínima.

El Reglament d'Emmagatzematge de Productes Químics (RD 379/2001 i les seves ITCs — Instruccions Tècniques Complementaries) estableix els requisits tècnics per a l'emmagatzematge de productes químics perillosos a la indústria. Els més rellevants són: (1) Classificació dels productes per classe de perill i assignació a la ITC corresponent (ITC MIE APQ-1 per a líquids inflamables i combustibles, ITC MIE APQ-6 per a líquids corrosius, etc.); (2) Distàncies de seguretat entre depsòsits i entre depòsits i elements sensibles (límit de parcel·la, edificis habitats, xarxes de serveis); (3) Compatibilitat entre substàncies per a l'emmagatzematge conjunt (substàncies que reaccionen entre elles no es poden emmagatzemar al mateix espai); (4) Ventilació adequada i drenatge de derrames; (5) Senyalització conforme al Reglament CLP (CE) 1272/2008; (6) La Fitxa de Dades de Seguretat (FDS) de cada producte ha d'estar accessible al magatzem. A més, l'empresa pot necessitar autorització administrativa prèvia si supera determinats llindars de quantitat emmagatzemada per categoria de perill.

El protocol de recepcio de material no conforme es regeix per la clàusula 8.4 (controls sobre proveidors externs), 8.7 (control de sortides no conformes) i 10.2 (acció correctiva) de ISO 9001:2015. Els passos fonamentals són: (1) Inspecció en recepcio: verificació visual, comprovació de documentació (albarà, certificat de qualitat, FDS si aplica) i mesures si el procediment ho indica; (2) Segregació immediata del material no conforme a zona delimitada i etiquetatge visible amb «EN QUARANTENA» o «REBUTJAT»; (3) Registre documentat de la no conformitat: descripció del defecte, número de lot, quantitat afectada, proveidor i data de recepcio; (4) Notificació al proveidor amb evidències (fotos, mesures, còpia del certificat vs. resultat real); (5) Decisió de disposició: devolució al proveidor, scrap, reprocés intern o ús sota concessó autorizat; (6) Sol·licitud d'acció correctiva al proveidor amb termini de resposta; (7) Actualització de l'historial del proveidor. Tota la documentació s'ha de conservar com a registre obligatori (10.2.2).

La normativa de carretons elevadors a Espanya és un entramat de diverses disposicions. Les principals són: (1) RD 1215/1997 sobre equips de treball: obliga a que els carretons elevadors tinguin el marcatge CE (Directiva Màquines 2006/42/CE), que estiguin sotmesos a revisió periòdica i que l'operador disposi de formació específica i autorització escrita de l'empresa; (2) UNE-EN ISO 3691-1:2012 (carretons industrials — requisits de seguretat): estàndard de referència per a la construcció i equipament dels carretons; (3) NTP 713 i NTP 978 de l'INSST: guies tècniques de prevenció que detallen les condicions segures d'ús: velocitats màximes, largada de pass, càrrega màxima, zones de pas exclusiu, EPI del conductor (calcat de seguretat, casc en zones de risc de caiguda d'objectes), etc.; (4) Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals i RD 773/1997 sobre EPI. L'empresa ha d'acreditar documentalment que els operadors estan formats i autoritzats (crèdencial interna), que el carretó té les revisions al dia (el fabricant estableix la periodicidat) i que els procediments de manteniment i inspecció diaris estan establerts.

El Just-In-Time (JIT) és un sistema de gestió d'estoc que busca minimitzar el material immobilitzat rebent matèries primeres i components just quan es necessiten per a la producció, i en les quantitats exactes. La implementació correcta a la indústria implica: (1) Sincronització amb proveidors: acords de lliurament frequent en petits lots, temps de lliurament garantits i alta fiabilitat del proveidor (JIT zero tolerancia a NCs de proveidor — un lliurament defectuos pot parar la línia); (2) Gestió visual de l'estoc: sistemes kanban per senyalitzar la necessitat de reposició (targetes físiques o electròniques); (3) SMED (Single Minute Exchange of Die): reducció dels temps de canvi per permetre lots petittes sense pèrdua de productivitat; (4) Layout de planta orientat al flux: el material entra, es processa i surt sense esperes ni emmagatzematges intermedis innecessaris; (5) Qualitat a la font: inspeccions integrades al procés, no al final de la línia, perquè amb JIT no hi ha estoc de seguretat que absorbeixi defectes. Les principals vulnerabilitats del JIT són la dependència de proveidors fiables i la gestió de disrupció de la cadena de subministrament.

L'ADR (Accord européen relatif au transport international des marchandises Dangereuses par Route, en la seva transposició espanyola RD 97/2014) regula el transport per carretera de mercaderies perilloses. En sentit estricte, l'ADR s'aplica al transport per la via pública, no als moviments interns dins del recínte industrial. No obstant, moltes empreses apliquen els principis ADR al transport intern (etiquetatge, fitxes d'emergència, formació del conductor) com a bona pràctica i per complir la normativa de prevenció de riscos laborals (Llei 31/1995, RD 374/2001 sobre agents químics). Les clàssificacions ADR (classes 1 a 9: explosius, gasos, líquids inflamables, sòlids inflamables, substàncies oxidants, tòxics, radioactius, corrosius, perillosos divers) i els pictogrames són les mateixes que les utilitzades al Reglament CLP, facilitant la consistència del sistema d'etiquetatge a tota la cadena. El responsable de logística industrial ha de saber què li aplica ADR (transport extern de la seva empresa) i què li aplica RD 379/2001 (emmagatzematge intern).