Homologació de proveïdor i requisits REACH en 3 segons.

ISO 9001:2015 clàusula 8.4.1 exigeix que l'organització estableixi i apliqui criteris per a l'avaluació, selecció, seguiment del rendiment i reavaluació de proveidors externs. Els criteris han d'estar basats en la capacitat del proveidor per subministrar productes o serveis conformes amb els requisits. Els més habituals inclouen: certificació ISO 9001 o equivalent, historial de qualitat (NCs passades, PPM), capacitat de lliurament, solidesa financera i compliment legal (REACH, RoHS, Conflict Minerals). La informació documentada dels resultats de l'avaluació i de les accions derivades s'ha de conservar com a registre obligatori (8.4.1). En auditories de certificació, els auditors sol·liciten la llista de proveidors aprovats i el registre de l'última reavaluació.

ISO 9001:2015 no defineix explícitament els termes «proveidor crític» i «proveidor no crític», però la clàusula 8.4.1 estableix que el tipus i l'abast del control que s'aplica als proveidors externs ha de basar-se en l'impacte potencial sobre la conformitat del producte o servei final i en el grau en què el control del procés es comparteix amb el proveidor. En la pràctica, un proveidor crític és aquell el fallo del qual té impacte directe en la seguretat, funcionalitat o conformitat legal del producte final (p. ex., proveidors de components de seguretat, matèries primeres regulades per REACH, o únics proveidors sense alternativa). Aquests requereixen criteris d'avaluació més estrictes, freqüència de reavaluació major i en alguns casos auditoria de segona part. Els proveidors no crítics (materials genèrics, serveis d'oficina) poden gestionar-se amb controls simplificats.

El Reglament REACH (CE nº 1907/2006) estableix obligacions tant per a fabricants/importadors com per a usuaris intermedis (la vostra empresa). En comprar productes químics, el responsable de compres ha d'exigir al proveidor: (1) Fitxa de Dades de Seguretat (FDS) actualitzada en català o castellà conforme al Reglament (UE) 2015/830, que inclou la informació de SVHC (Substàncies Extremadament Preocupants) si la concentració és ≥0,1% p/p; (2) comunicació de SVHC si l'article que compreu les conté per sobre del llindar (REACH art.33); (3) número de registre REACH per a substàncies fabricades o importades en quantitats >1 tona/any. A més, si el producte conté substàncies de la llista d'autorització (Annex XIV) o restricció (Annex XVII) de REACH, el proveidor ha de poder acreditar-ho. La FDS és el document mínim obligatori per a qualsevol compra de producte químic.

La gestió de no conformitats de proveidor es regeix per la clàusula 8.7 (control de sortides no conformes) i 10.2 (no conformitats i acció correctiva) de ISO 9001:2015. El protocol típic inclou: (1) Identificació i segregació immediata del material no conforme amb etiqueta de «EN QUARANTENA» o «REBUTJAT»; (2) Registre de la no conformitat amb descripció del defecte, número de lot, quantitat afectada i proveidor; (3) Notificació formal al proveidor amb evidències (fotos, mesures); (4) Decisió de disposició: devolució al proveidor, scrap, ús sota concessó (si aplica i està autoritzat); (5) Sol·licitud d'acció correctiva al proveidor (8D, 5W, Ishikawa) amb termini de resposta definit; (6) Seguiment de la resposta i verificació de l'eficàcia de l'acció correctiva; (7) Actualització de l'historial del proveidor per a la seva reavaluació periòdica. Tota aquesta informació s'ha de conservar com a registre (10.2.2).

L'obligatorietat de la declaració de Conflict Minerals depèn del mercat de destí i del tipus d'empresa. La regulació més estesa és la Secció 1502 de la Dodd-Frank Act (EUA), que obliga les empreses cotitzades a la SEC a reportar anualment si els seus productes contenen 3TG (Tàntal, Estany, Tungstè i Or) procedents de zones de conflicte (actualment la regió dels Grans Llacs d'Àfrica). A la UE, el Reglament (UE) 2017/821 obliga els importadors europeus de 3TG en forma de mineral o metall concentrat a realitzar una diliència deguda des de gener de 2021. Si la vostra empresa subministra a clients automobilistes (cadena OEM/Tier) o a clients electrònics de gran consum, aquests us exigiran declaracions CMRT (Conflict Minerals Reporting Template de la RMI) dels vostres proveidors. Encara que la vostra empresa no estigui obligada legalment per la Dodd-Frank o el reglament UE, la cadena de subministrament upstream us pot requerir aquesta informació contractualment.

La decisió entre realitzar una auditoria de segona part (auditoria al proveidor) o acceptar el seu certificat ISO 9001 com a evidència de compliment ha de basar-se en el nivell de criticitat del proveidor i en els riscos associats. ISO 9001:2015 cl.8.4.2 indica que el tipus i l'abast del control sobre proveidors externs ha de depèndre de l'impacte potencial sobre la conformitat del producte final. Els criteris habituals per optar per auditoria de segona part són: proveidor únic sense alternativa, component de seguretat crítica, historial previ de NCs greus, proveidor sense certificació de tercera part, o requisit explícit del client. Un certificat ISO 9001 emès per organisme acreditat (AENOR, Bureau Veritas, TUV…) és evidència vàlida que el proveidor té un SGC implementat, però no garanteix la conformitat específica del producte que ens subministra. L'ideal és combinar: acceptació del certificat per a proveidors no crítics + auditoria periòdica per a proveidors crítics + inspeccions en recepció per a components d'alta criticitat.