Dret de Successions · Casos pràctics
Casos Pràctics d'Herències: Amb Testament, Sense Testament, Entre Germans i Amb No-Residents
Cap herència és igual a una altra. El tràmit canvia radicalment segons si el causant havia fet testament, segons el grau de parentiu dels hereus i segons si algun d'ells resideix fora d'Espanya. Aquest article recorre quatre casos pràctics habituals a les gestories catalanes — amb testament, intestada, entre germans i amb no-residents — amb els tràmits, terminis i particularitats fiscals de cadascun, sempre sota el marc del Llibre Quart del Codi Civil de Catalunya i la Llei 19/2010 de l'Impost de Successions.
El termini per liquidar l'Impost de Successions és el mateix en tots els casos: 6 mesos des de la defunció
Amb o sense testament, entre germans o amb hereus a l'estranger, el termini de l'article 67 del Reglament de l'ISD no canvia. El que sí que canvia dràsticament és el temps necessari per arribar a poder liquidar, motiu pel qual conèixer la tipologia del cas des del primer dia és determinant per no arribar tard.
Cas 1 — Herència amb testament: el supòsit més àgil
Situació: la Sra. Roig mor a Sabadell deixant un testament notarial obert atorgat el 2019, en què institueix hereva única la seva filla i llega un import concret a una neboda. Té un pis a Sabadell, un compte corrent i un cotxe.
Tràmits del cas amb testament
1. Certificat de defunció: disponible al Registre Civil a partir de les 24 hores.
2. Certificat d'Últimes Voluntats: es demana passats 15 dies hàbils; indica davant quin notari es va atorgar el darrer testament.
3. Còpia autoritzada del testament: se sol·licita directament a la notaria indicada al certificat.
4. Escriptura d'acceptació i adjudicació d'herència: es pot formalitzar directament davant de notari, sense necessitat de cap tràmit judicial previ, perquè el testament ja determina qui són els hereus i legataris. És, amb diferència, el circuit més ràpid: en absència de conflictes entre hereus, es pot tancar en 2-4 setmanes des de l'obtenció de la documentació.
El punt més delicat en aquest cas sol ser la valoració del pis per al còmput de la base imposable de l'ISD — cal comparar el Valor de Referència del Cadastre amb el valor de mercat i utilitzar el més alt dels dos, tal com exigeix la normativa vigent des de 2022.
Cas 2 — Herència sense testament (successió intestada)
Situació: el Sr. Puig mor a Terrassa sense haver atorgat mai testament. Deixa esposa i dos fills majors d'edat. La família ha de determinar qui hereta i en quina proporció.
Quan no hi ha testament, cal obrir la successió intestada (ab intestato), regulada als articles 441-1 i següents del Codi Civil de Catalunya. A diferència del Cas 1, aquí no n'hi ha prou amb anar directament al notari amb un testament a la mà: primer cal que un notari tramiti una acta de declaració d'hereus intestats, un procediment de jurisdicció voluntària en què es determina legalment qui són els hereus segons l'ordre successori establert per la llei.
Ordre de la successió intestada a Catalunya
Segons el CCCat, l'ordre és: (1) fills i descendents; (2) si no n'hi ha, els pares del causant; (3) si tampoc n'hi ha, el cònjuge o parella estable; (4) a falta de tots els anteriors, els col·laterals fins al quart grau. El cònjuge o parella estable supervivent, encara que no sigui el primer cridat a heretar, sempre té dret a l'usdefruit universal de l'herència quan concorre amb fills, amb l'opció de commutar-lo per una quarta part de l'herència més l'usdefruit de l'habitatge habitual.
En el cas del Sr. Puig, l'acta de declaració d'hereus intestats determina que els fills hereten a parts iguals, i la vídua té dret a l'usdefruit universal (o a commutar-lo). Aquest tràmit notarial addicional sol allargar el procés entre 2 i 4 setmanes respecte al Cas 1, i a més cal comptar amb un o dos testimonis que coneguin la família per declarar davant del notari.
Un error freqüent és no tenir en compte que el termini de 6 mesos per liquidar l'ISD corre igualment des del dia de la defunció, encara que l'acta de declaració d'hereus trigui setmanes a tramitar-se. Si la família triga a moure's, el marge real per completar tot el circuit —declaració d'hereus, inventari, escriptura i liquidació— es pot escurçar perillosament.
Cas 3 — Herència entre germans (sense fills ni cònjuge del causant)
Situació: la Sra. Vidal mor soltera, sense fills i amb els pares ja morts. Deixa tres germans com a únics parents propers. No va atorgar testament.
Aquest cas combina dues particularitats. D'una banda, en absència de testament i de descendents, ascendents o cònjuge, l'ordre successori del CCCat crida els germans com a col·laterals de segon grau. D'altra banda, i és el punt que sol sorprendre més els clients, els germans es classifiquen en el Grup III de l'Impost de Successions, no en el Grup II com els fills o el cònjuge.
La diferència fiscal entre grups és determinant
Els germans (Grup III) no tenen accés a les bonificacions elevades de la quota que sí que apliquen als fills i cònjuges (Grup II, amb bonificacions del 99% per al cònjuge i escalonades per als descendents). El Grup III només té dret a reduccions molt més limitades sobre la base imposable. En la pràctica, una mateixa herència pot suposar una quota tributària diverses vegades superior quan els beneficiaris són germans en comptes de fills. Aquest és, sovint, el moment en què el client demana per primera vegada assessorament sobre planificació successòria per a la resta de la família.
A més de l'acta de declaració d'hereus intestats (igual que al Cas 2), quan hi ha diversos germans coereus és habitual que sorgeixin discrepàncies sobre la valoració o el repartiment dels béns —especialment si hi ha un immoble familiar difícil de dividir físicament—, cosa que pot requerir un quadern particional més detallat o, en casos de desacord persistent, l'obertura d'un procediment judicial de divisió d'herència.
Cas 4 — Herència amb hereus no-residents
Situació: el Sr. Martí mor a Girona deixant testament que institueix hereus als seus dos fills, un dels quals resideix des de fa deu anys a Alemanya i té la residència fiscal fora d'Espanya.
La presència d'un hereu no-resident introdueix tres particularitats que no apareixen en cap dels casos anteriors:
- Obtenció del NIE: l'hereu no-resident necessita un Número d'Identificació d'Estranger per poder signar l'escriptura d'acceptació d'herència davant de notari espanyol i per liquidar l'impost. Si no en té, ha de tramitar-lo prèviament al consolat o a l'oficina d'estrangeria, cosa que pot afegir diverses setmanes al procés.
- Administració tributària competent: quan el causant tenia la residència habitual a Catalunya i tots els hereus són residents a Espanya, la liquidació correspon a l'Agència Tributària de Catalunya. Si un hereu resideix a l'estranger, cal revisar amb cura les normes de punt de connexió: en general, si el causant residia a Espanya, la normativa autonòmica (en aquest cas, la catalana) continua sent aplicable a la seva part de l'herència, però la interacció amb el conveni de doble imposició del país de residència de l'hereu s'ha de valorar cas per cas.
- Representant fiscal i mitjans de pagament: és habitual designar un representant a Espanya (sovint el mateix gestor) per rebre notificacions, i cal preveure com es farà la transferència dels fons corresponents a l'hereu no-resident, especialment si hi ha béns immobles que s'han de vendre per repartir l'efectiu entre els hereus.
En el cas del Sr. Martí, com que hi ha testament (com al Cas 1), el circuit notarial és directe. El coll d'ampolla real no és jurídic sinó logístic: coordinar la firma de l'escriptura amb un hereu que viu a l'estranger, sovint mitjançant un poder notarial atorgat davant d'un notari o cònsol al país de residència, perquè no hagi de desplaçar-se físicament a Espanya per a cada tràmit.
Taula comparativa dels quatre casos
| Cas | Tràmit previ a l'escriptura | Grup ISD | Complexitat afegida |
|---|---|---|---|
| Amb testament | Cap (testament + certificats) | Segons parentiu de l'hereu | Baixa |
| Sense testament | Acta de declaració d'hereus intestats | Segons ordre successori aplicat | Mitjana |
| Entre germans | Acta de declaració d'hereus intestats | Grup III (bonificacions limitades) | Alta (fiscal) |
| Amb no-residents | NIE + coordinació logística | Segons parentiu de l'hereu | Alta (logística) |
Per què la tipologia importa des del primer dia
El fil comú dels quatre casos és que el termini fiscal de sis mesos no s'adapta a la complexitat del cas concret. Una herència entre germans sense testament pot necessitar pràcticament tot el marge disponible només per completar la declaració d'hereus, l'inventari i la valoració, deixant poc temps de marge per revisar amb calma les reduccions fiscals aplicables. Identificar des de la primera trucada quina de les quatre tipologies —o quina combinació— s'aplica al cas permet planificar els terminis interns del despatx amb realisme i avisar el client d'entrada sobre els terminis i costos previsibles.
Aquesta classificació inicial també determina quina documentació cal recopilar des del primer dia: en un cas amb testament, la prioritat és la còpia autoritzada; en un cas sense testament, els testimonis per a l'acta de declaració d'hereus; en un cas amb no-residents, l'inici immediat del tràmit del NIE, que sol ser el pas amb més marge de retard.
// Demo IgeraLegal — Classificació inicial del cas
Gestor: Client nou: mor sense testament, dos germans com a únics parents, un d'ells resident a Portugal. Què he de preparar primer?
IgeraLegal: Cas mixt: successió intestada + col·laterals + no-resident. Prioritats: (1) URGENT: iniciar el tràmit del NIE per a l'hereu a Portugal — és el pas amb més marge de retard. (2) Preparar dos testimonis coneguts de la família per a l'acta de declaració d'hereus intestats davant de notari. (3) Avisar el client: en tractar-se de germans (Grup III), les bonificacions fiscals seran molt més limitades que en una herència de fills — convé anticipar-ho per evitar sorpreses en la quota. (4) El termini dels 6 mesos corre des d'avui; amb aquesta combinació de factors, recomanem no esperar més de 3 setmanes per obtenir l'acta d'hereus.
Preguntes freqüents sobre casos pràctics d'herències
Quant triga a tramitar-se una acta de declaració d'hereus intestats?
En condicions normals, entre 2 i 4 setmanes des que se sol·licita al notari, sempre que es disposi dels testimonis necessaris i de la documentació de família (llibre de família, certificats de defunció dels progenitors, etc.). El notari ha de complir un termini d'espera legal abans de poder autoritzar l'acta.
Per què els germans paguen més impost que els fills en una herència?
Perquè la Llei 19/2010 de l'Impost de Successions a Catalunya classifica els hereus per grups de parentiu, i els germans (col·laterals de segon grau) es troben al Grup III, amb reduccions i bonificacions molt més limitades que el Grup II (cònjuges i descendents). No és un tracte discrecional, sinó l'aplicació directa de l'escala legal segons el grau de parentiu.
Un hereu no-resident ha de pagar l'Impost de Successions a Espanya?
Sí, si el causant tenia la seva residència habitual a Espanya o si els béns rebuts (com un immoble) es troben en territori espanyol, l'hereu no-resident ha de liquidar l'Impost sobre Successions i Donacions a Espanya. La normativa autonòmica aplicable dependrà d'on residia el causant, i cal revisar si existeix un conveni de doble imposició amb el país de residència de l'hereu per evitar una doble tributació sobre el mateix bé.
Es pot signar l'escriptura d'herència sense que l'hereu no-resident vingui a Espanya?
Sí. L'hereu no-resident pot atorgar un poder notarial especial a favor d'una altra persona (habitualment un altre coereu o el mateix gestor del despatx) davant d'un notari local o del consolat espanyol al seu país de residència. Aquest poder permet signar l'escriptura d'acceptació d'herència a Espanya sense que l'hereu s'hagi de desplaçar físicament.
Quin és el cas més ràpid de tramitar de tots quatre?
L'herència amb testament i tots els hereus residents a Espanya, sense conflictes entre les parts. En absència d'incidències, el procés complet —des de l'obtenció dels certificats fins a la liquidació de l'impost— es pot completar en unes 3-5 setmanes. Els altres tres casos afegeixen almenys un tràmit addicional (declaració d'hereus, tràmit de NIE) que allarga el procés.
Cal fer sempre un inventari de béns i deutes, independentment del cas?
Sí, en els quatre casos cal identificar i valorar tots els béns i deutes del causant abans de formalitzar l'escriptura d'acceptació d'herència. El detall i la complexitat de l'inventari poden variar —per exemple, en el cas entre germans amb un immoble familiar indivís pot caldre una valoració pericial més detallada—, però el pas és sempre obligatori per determinar la base imposable de l'ISD i per decidir si convé acceptar l'herència a benefici d'inventari.
Cada herència és un cas diferent — el teu assistent ha d'entendre-ho
IgeraLegal identifica la tipologia del cas des de la primera consulta i respon citant exclusivament el Codi Civil de Catalunya, la Llei 19/2010 i els criteris interns del teu despatx — sense al·lucinacions ni respostes genèriques.
Descobreix IgeraLegalEquip IgeraLegal · Actualitzat 2026-08-02 · Vegeu també: Guia general d'herències i successions a Catalunya