Fiscalitat autonòmica · Comparativa 2026

Comparador de Diferències Fiscals per Comunitat Autònoma 2026: IRPF, Successions i Patrimoni

A Espanya, tres impostos clau —l'IRPF, l'Impost de Successions i Donacions (ISD) i l'Impost sobre el Patrimoni (IP)— tenen un tram cedit a les comunitats autònomes, que poden fixar els seus propis trams, bonificacions i mínims exempts. El resultat és que la mateixa herència, el mateix salari o el mateix patrimoni net poden tributar de forma molt diferent segons si el contribuent resideix a Madrid, Catalunya, Andalusia o qualsevol altra comunitat. Aquesta guia compara els tres impostos entre les comunitats amb més pes fiscal i explica per què aquesta informació és crítica per a qualsevol gestoria que assessori clients amb mobilitat de residència, herències entre comunitats o planificació patrimonial.

Per què hi ha diferències fiscals entre comunitats autònomes

L'IRPF, l'ISD i l'IP són impostos estatals, però la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) i la Llei 22/2009 cedeixen a les comunitats de règim comú competències normatives sobre trams, tipus, deduccions, bonificacions i mínims exempts. Cada comunitat autònoma aprova la seva pròpia normativa anual (habitualment via llei de pressupostos o llei de mesures fiscals), de manera que els tres impostos varien any rere any segons la comunitat de residència habitual del contribuent —no segons on estan situats els béns, en el cas de l'IRPF i el Patrimoni—. En el cas de l'ISD, el punt de connexió depèn de si es tracta d'una successió (residència habitual del causant) o d'una donació (residència habitual del donatari, o ubicació de l'immoble si és el bé donat).

IRPF autonòmic: qui té els tipus més baixos i més alts el 2026

La quota íntegra de l'IRPF es divideix en un tram estatal (igual a tot Espanya) i un tram autonòmic (variable). El tram autonòmic és el que genera la diferència real entre comunitats. El 2026, la Comunitat de Madrid manté els tipus marginals autonòmics més baixos de tot l'Estat, mentre que Catalunya es manté com la comunitat amb la pressió fiscal més alta en aquest tram.

Per a un salari brut de 60.000 €, sumant tots els trams, l'estalvi aproximat per residir a Madrid en comptes de Catalunya se situa entre 1.050 € i 1.200 € anuals. Madrid, el País Basc, Aragó i Canàries van tornar a aplicar la deflactació del tram autonòmic per ajustar els límits dels trams a l'IPC, evitant que la inflació situï automàticament el contribuent en un tram superior sense guany real de poder adquisitiu.

Impost de Successions i Donacions: on es bonifica gairebé al 100%

L'ISD és, amb diferència, l'impost on la comunitat autònoma de residència té més impacte. Encara que la quota estatal teòrica pot ser elevada per a herències significatives, la major part de comunitats apliquen bonificacions sobre la quota que redueixen la tributació efectiva a xifres pràcticament simbòliques per a hereus del Grup I i II (fills, cònjuge, pares).

Encara que l'ISD és un impost cedit, el punt de connexió territorial no és sempre trivial: en successions, s'aplica la normativa de la comunitat on el causant va tenir la seva residència habitual durant més temps dels últims cinc anys abans de la defunció. En donacions d'immobles, s'aplica la normativa de la comunitat on estigui situat el bé. Aquesta distinció és clau a l'hora d'assessorar clients que s'han mudat recentment de comunitat.

Impost sobre el Patrimoni: mínim exempt i bonificacions del 100%

L'Impost sobre el Patrimoni grava el patrimoni net de les persones físiques a 31 de desembre. L'Estat fixa un mínim exempt de referència de 700.000 €, més l'exempció de fins a 300.000 € per habitatge habitual, però cada comunitat autònoma pot modificar aquest mínim exempt i aplicar bonificacions sobre la quota.

Per què això importa per a una gestoria

Els assessors fiscals i gestories que atenen clients amb patrimoni, herències pendents o possibilitat de canviar de residència es troben cada vegada més amb preguntes concretes: quant pagarà l'hereu si el causant residia a una comunitat diferent d'on viuen els fills; si val la pena canviar la residència fiscal abans d'una donació; com queda afectat un patrimoni familiar per l'ITSGF si es trasllada a Madrid. Respondre amb precisió exigeix tenir sempre actualitzada la normativa de cada comunitat —que canvia any rere any amb cada llei de pressupostos autonòmica— i saber aplicar correctament el punt de connexió territorial (residència del causant en successions, ubicació de l'immoble o residència del donatari en donacions).

Preguntes freqüents sobre la fiscalitat autonòmica 2026

Es pot triar lliurement la comunitat autònoma on tributar?

No directament. El punt de connexió es determina per la residència habitual real, no per una elecció. En IRPF i Patrimoni, es considera resident a la comunitat on s'ha residit més dies durant l'any natural (o, en cas d'empat, on radiqui el principal centre d'interessos econòmics). En successions, s'aplica la comunitat on el causant va residir més temps durant els 5 anys anteriors a la defunció. Un canvi de residència artificial sense arrelament real (empadronament sense residència efectiva) és detectable per l'Administració i pot derivar en una regularització amb recàrrecs.

Per què Catalunya té l'IRPF autonòmic més alt però Madrid té bonificacions similars en successions?

Cada comunitat exerceix la seva competència normativa amb criteris polítics i pressupostaris propis i independents per a cada impost. No hi ha una relació automàtica entre la pressió fiscal en IRPF i la política de bonificacions en ISD o IP: una comunitat pot tenir un IRPF elevat i, alhora, bonificar fortament les successions entre familiars directes, o viceversa.

Què passa si el patrimoni net supera els 3.700.000 € a Madrid?

Encara que Madrid bonifica al 100% la quota autonòmica del Patrimoni, l'ITSGF estatal grava el patrimoni net que superi el llindar efectiu de 3.700.000 €, sense que la bonificació autonòmica es pugui deduir del que correspondria pagar per aquest impost estatal. Per a patrimonis per sobre d'aquest llindar, la residència a Madrid o Andalusia ja no suposa un estalvi total.

Les bonificacions de successions apliquen igual a fills, néts i cònjuges?

Les bonificacions més altes (99%-100%) s'apliquen habitualment als Grups I i II de parentiu: descendents menors de 21 anys (Grup I), descendents majors de 21, cònjuges, ascendents (Grup II). Els Grups III (col·laterals de segon i tercer grau, com germans, oncles o nebots) i IV (col·laterals de quart grau i persones sense parentiu) tenen bonificacions molt menors o inexistents en la majoria de comunitats, i suporten coeficients multiplicadors més alts sobre la quota.

Amb quina freqüència canvien aquestes normatives autonòmiques?

Habitualment, cada any, amb l'aprovació de la llei de pressupostos autonòmica o una llei específica de mesures fiscals a finals d'any, amb efectes des de l'1 de gener següent. Alguns canvis també poden aprovar-se a mig any mitjançant decret llei autonòmic. Per això, qualsevol gestoria ha de verificar la normativa vigent en el moment concret de la meritació de l'impost (data de defunció en successions, data de la donació, o 31 de desembre per al Patrimoni), i no assumir que la normativa de l'any anterior segueix vigent.

Equip IgeraGestories Fiscal · Actualitzat 2026-08-02 · Aquest contingut és informatiu i no constitueix assessorament fiscal individualitzat; consulta sempre un gestor o assessor fiscal col·legiat abans de prendre decisions patrimonials.