La Mateixa Normativa, Sense un Departament de Qualitat

Sí. La Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals no fa distincions per mida d'empresa en les seves obligacions bàsiques: avaluació de riscos, pla de prevenció, formació i vigilància de la salut apliquen des del primer treballador. L'única diferència real és organitzativa: l'article 30 de la LPRL permet que l'empresari assumeixi personalment l'activitat preventiva si té menys de 10 treballadors (excepte activitats d'especial risc de l'Annex I del RD 39/1997), en lloc d'obligar a designar un servei de prevenció propi. Això redueix el cost, però no redueix les obligacions documentals: l'avaluació de riscos i el pla segueixen sent exigibles i inspeccionables.

La Recomanació 2003/361/CE de la Comissió Europea defineix la microempresa com aquella amb menys de 10 treballadors i un volum de negoci anual o balanç general anual que no superi els 2 milions d'euros. Aquesta definició és la que fan servir la majoria d'ajuts, bonificacions i règims simplificats a nivell UE i estatal (inclosos els criteris de la Seguretat Social i alguns beneficis fiscals per a pime). No implica cap exempció normativa en matèria de qualitat, PRL o medi ambient: aquestes obligacions depenen del sector i l'activitat, no de la mida.

Sí, i és habitual. La norma ISO 9001:2015 no exigeix un departament de qualitat ni un responsable a temps complet: exigeix que els processos estiguin definits, que hi hagi evidència documental de com es controlen i que es facin auditories internes i revisions per la direcció periòdiques. En una microempresa, aquestes funcions sovint recauen en el mateix gerent o en una persona que combina qualitat amb altres tasques. El repte real no és la norma en si, sinó mantenir actualitzada i localitzable tota la documentació (procediments, registres, no conformitats) quan ningú hi dedica una jornada completa.

Depèn de l'activitat, no de la mida. Un taller de menys de 10 treballadors que generi residus perillosos (olis usats, dissolvents, taladrines) ha d'estar inscrit com a productor de residus i portar el registre corresponent segons la Llei 7/2022 de residus i sòls contaminats, amb independència de la seva facturació. Si l'activitat està subjecta a autorització ambiental (per exemple, tractaments superficials amb determinats volums de producte), les obligacions de la Llei 16/2002 de prevenció i control integrats de la contaminació apliquen igual que a una planta gran. El que canvia és la capacitat de tenir algú dedicat a portar-ho al dia.

El punt crític en microempreses no sol ser la falta de documents, sinó la seva dispersió: procediments en un ordinador, registres de PRL en paper, fitxes tècniques en correus electrònics antics. Un consultor extern puntual pot ordenar el sistema un cop, però el manteniment diari (trobar el registre correcte quan un auditor el demana, o quan un client ho pregunta) requereix que la informació sigui consultable en el moment, no reconstruïda abans de cada auditoria. Eines que indexen tota la documentació existent i permeten localitzar el document i la clàusula exacta en segons redueixen aquest risc sense necessitat d'una figura permanent.