Les Teves Avaluacions Ergonòmiques Responen en 3 Segons

El RD 487/1997 (BOE) transposa la Directiva 90/269/CEE i estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors. Fixa criteris sobre pes de referència (25 kg en condicions ideals, amb reduccions segons posició de la càrrega, torsió del tronc i freqüència), i obliga l’empresari a evitar la manipulació manual quan sigui possible o, si no, avaluar-la i reduir-ne el risc. IgeraIndustria indexa les teves avaluacions de lloc de treball i respon citant si el pes manipulat supera els límits del RD 487/1997.

La sèrie ISO 11228 estableix límits recomanats per a l’activitat física manual: la Part 1 tracta l’aixecament i transport de càrregues, la Part 2 l’empenta i l’arrossegament, i la Part 3 la manipulació de càrregues petites a alta freqüència. Proporciona criteris ergonòmics objectius, complementaris al RD 487/1997, per determinar si una tasca supera els límits segurs d’exposició segons pes, distància, freqüència i postura.

RULA (Rapid Upper Limb Assessment) és un mètode d’avaluació ràpida que puntua la postura de braç, avantbraç, canell, coll i tronc durant tasques amb predomini del tren superior del cos. S’utilitza habitualment en llocs de muntatge, inspecció visual o tasques repetitives de mans i braços. El resultat classifica el risc en quatre nivells d’acció, des de postura acceptable fins a intervenció immediata.

OWAS (Ovako Working Posture Analysis System) és un mètode d’observació que classifica postures combinades d’esquena, braços i cames juntament amb la càrrega manipulada, assignant-les a quatre categories d’acció segons la urgència d’intervenció. És especialment útil en tasques industrials dinàmiques amb canvis freqüents de postura, com les línies de muntatge o magatzem.

L’equació NIOSH (National Institute for Occupational Safety and Health, 1994) calcula el pes límit recomanat (RWL) per a l’aixecament manual de càrregues, considerant la distància horitzontal i vertical, l’altura d’origen, el desplaçament vertical, la rotació del tronc, la freqüència i la qualitat de l’agafada. El resultat es compara amb el pes real manipulat per calcular l’índex de risc (LI); un LI superior a 1 indica risc creixent de lesió dorsolumbar.

Els més freqüents són les lumbàlgies i hernàries discals lumbars, per aixecament amb tècnica incorrecta o postures forades mantingudes; les tendinitis d’espatlla, associades a treball per sobre del cap; i la síndrome del túnel carpià, vinculada a moviments repetitius del canell. Els TME representen una de les principals causes de baixa laboral en entorns industrials i són objecte d’avaluació específica de riscos segons la Llei 31/1995 de prevenció de riscos laborals.