ISO 45001 Clàusula 6.1.2. Identificació de Perills en El Teu Procés.

La clàusula 6.1.2 de la ISO 45001 exigeix un procés sistemàtic i proactiu d’identificació de perills que tingui en compte activitats rutiniàries i no rutiniàries, situacions d’emergència, factors humans i l’entorn de treball. A diferència d’OHSAS 18001, la nova norma requereix avaluar no només els perills actuals sinó també els canvis planificats (8.1.3) i els perills procedents de fonts externes com contractistes i visitants. El resultat ha de ser una matriu de riscos amb controls jerarquitzats: eliminació, substitució, enginyeria, administratius i EPIs. Els auditors verifiquen que l’avaluació s’hagi revisat en els darrers dotze mesos o després de qualsevol incident significatiu.

La gestió de riscos a la ISO 45001 segueix el cicle PDCA (Planificar-Fer-Verificar-Actuar) aplicat a la seguretat i salut en el treball. La clàusula 6.1 estableix que l’organització ha d’identificar els riscos i oportunitats, determinar els controls necessàris i planificar les accions. Els controls s’apliquen segons la jerarquia: eliminació del perill (prioritària), substitució, mesures d’enginyeria, senyalització i controls administratius, i és l’última opció els EPIs. Els indicadors de seguiment (clàusula 9.1) han de demostrar que els controls són eficaços i que la tendència d’accidents és decreixent. IgeraIndustria indexa tot el marc normatiu i cita la clàusula exacta aplicable a cada consulta.

La clàusula 10.2 de la ISO 45001 exigeix un procés formal d’investigació d’accidents, incidents i quasi-accidents. L’organització ha de: reaccionar àmpliament (10.2.1a), investigar la causa arrel (10.2.1b), implementar accions correctores (10.2.1c), avaluar la necessitat de canvis al sistema SST i comunicar els resultats als treballadors afectats (10.2.2). La investigació ha de ser independient de l’àrea afectada i ha d’incloure la participació de treballadors (clàusula 5.4). El registre documentat és obligatori i els auditors verifiquen que les accions correctores han tancat les causes identificades i que s’han revisat avaluacions de risc associades.

La ISO 45001 no prescriu EPIs concrets sinó que exigeix que cada organització determini els equips de protecció individual necessàris en funció de la seva avaluació de riscos (clàusula 6.1.2) i de la jerarquia de controls. L’obligatorietat dels EPIs específics deriva del Reial Decret 773/1997 i del Reglament (UE) 2016/425. El que sí exigeix la ISO 45001 és que els EPIs estiguin identificats en els procediments, que els treballadors hagin rebut formació sobre el seu ús correcte (clàusula 7.2) i que es mantingui un registre de lliurament i revisió periòdica. Els auditors comproven que hi hagi un procediment de selecció, lliurament i supervisió d’EPIs amb registres actualitzats.

La clàusula 8.2 de la ISO 45001 exigeix que l’organització prepari i mantingui plans de resposta per a situacions d’emergència potencials. El pla ha d’incloure: identificació de les emergències possibles (incendis, vessaments, evacuació, accidents greus), procediments de resposta documentats, rols i responsabilitats assignats, comunicació amb serveis d’emergència externs i instrucció als treballadors. La norma requereix també que es facin simulacres documentats amb una freqüència apropiada i que els resultats es revisin per millorar el pla. Els auditors verifiquen l’existència dels plans, els registres dels simulacres i les actualitzacions posteriors.

La clàusula 9.2 de la ISO 45001 no fixa una freqüència mínima concreta per a les auditories internes, però exigeix que el programa d’auditories es planifiqui tenint en compte la importància dels processos i els resultats d’auditories anteriors. La pràctica habitual és realitzar almenys una auditoria interna completa a l’any que cobreixi totes les clàusules del sistema. Per a processos d’alt risc o àrees amb històric d’incidents, es recomana auditar amb major freqüència. Els auditors externs comprovaran que el programa d’auditories internes s’ha complert i que els hallazgos han generat accions correctores amb seguiment documentat i verificació d’eficàcia.