IgeraGestories respon les consultes sobre permisos de residència i treball en menys de 4 segons

El NIE (Número de Identificació d'Estrangers) és l'identificador fiscal permanent assignat per la policia a qualsevol estranger que necessita realitzar tràmits amb l'administració espanyola (Art. 206 RD 557/2011). El TIE (Targeta d'Identitat d'Estrangers) és la targeta física que acredita la residència legal a Espanya i incorpora el NIE (Art. 210 RD 557/2011). Una persona no resident pot tenir un NIE sense TIE (per exemple, per comprar un immoble o obrir un compte bancari). El TIE, en canvi, requereix tenir una autorització de residència vigent.

Segons els Arts. 105-109 RD 557/2011, el permís de residència i treball per compte propi requereix: un pla de negoci viable avaluat per l'administració, acreditar recursos econòmics suficients (mínim el 100% de l'IPREM anual), estar donat d'alta al col·legi professional corresponent si l'activitat ho requereix, disposar de NIE, i no tenir antecedents penals a Espanya ni als països de residència anterior. La resolució s'ha d'emetre en un termini màxim de 3 mesos. L'autorització inicial és per 1 any i és renovable.

L'Art. 124 RD 557/2011 estableix els requisits per a l'arrelament social: residència continuada a Espanya d'un mínim de 3 anys (amb absència no superior a 90 dies durant el darrer any), i vincles familiars amb espanyols o residents legals O un informe d'inserció social emès per l'ajuntament del municipi de residència, a més d'una oferta de treball d'un any com a mínim. L'arrelament social és la via principal per regularitzar situacions irregulars i obtenir un permís de residència i treball inicial d'1 any (renovable).

Els Arts. 16-18 LOEx 4/2000 i els Arts. 52-60 RD 557/2011 regulen el reagrupament familiar. El resident legal amb un permís d'almenys 1 any renovat (o amb perspectiva de renovació) pot reagrupar: el cònjuge o parella de fet registrada, els fills menors de 18 anys o discapacitats, i els ascendents (pares) majors de 65 anys si estan a càrrec del reagrupant. Cal acreditar habitatge adequat (metres quadrats suficients per a la família) i uns ingressos mínims que la normativa fixa en aproximadament el 150% de l'IPREM per cada membre addicional de la unitat familiar.

Per a ciutadans no-UE, l'autorització de treball per compte aliè es reflecteix en el TIE (Arts. 96-104 RD 557/2011) i s'obté conjuntament amb el permís de residència. Els estudiants amb visat d'estudis poden treballar fins a 20 hores setmanals sense permís especial (Art. 200 RD 557/2011). Per als treballadors no-UE sense autorització de treball, la contractació per part de l'empresa constitueix una infracció greu (Art. 53.1.b LOEx 4/2000) i pot generar sancions de fins a 10.000€ per treballador irregular, a més de la responsabilitat de pagar les quotes de Seguretat Social.

La Llei 28/2022 de Startups, Arts. 74-82, va crear la visa per a treballadors a distància d'àmbit internacional (Digital Nomad). Permet a treballadors remots no-UE residir a Espanya mentre treballen per a empreses estrangeres. Requisits: contracte o relació laboral amb una empresa no establerta a Espanya, salari mínim equivalent al 200% del SMI (aproximadament 2.334€/mes), i demostrar almenys 3 mesos de relació laboral. La visa inicial és de fins a 1 any, renovable fins a 5 anys. Els beneficiaris poden acollir-se al règim especial d'impatriats (Art. 93 LIRPF, règim Beckham) i tributar al 24% durant fins a 6 anys.