Instal·lació de Plaques Solars en una Comunitat de Propietaris a Catalunya: Guia Legal Completa 2026

La instal·lació de plaques solars en una comunitat de propietaris a Catalunya requereix l'acord de la junta per majoria de 3/5 dels propietaris i quotes de participació, tal com estableix l'article 17.1 de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH). Les subvencions de l'ICAEN i el programa PREE 5000 de l'IDAE poden cobrir fins al 40% del cost total de la instal·lació, fet que redueix significativament la inversió inicial i millora el retorn per a tota la comunitat. Una instal·lació típica per a un edifici de 10 pisos a Barcelona pot ser de 30 a 80 kWp, amb un cost de €25.000 a €60.000 i un estalvi anual de €3.000 a €8.000, la qual cosa dona un ROI de 6 a 10 anys que es pot reduir a 4-6 anys amb les ajudes públiques.

Marc Legal: LPH, Autoconsum Col·lectiu i Ajuts Catalunya

El marc normatiu que regula la instal·lació de plaques solars en comunitats de propietaris a Catalunya és complex però favorable. L'article 17.1 de la Llei 49/1960 de Propietat Horitzontal, modificada per la Llei 8/2013 de rehabilitació i regeneració urbana, estableix que les instal·lacions de sistemes d'energia renovable requereixen el vot favorable de les 3/5 parts dels propietaris que representin les 3/5 parts de les quotes de participació. Aquesta majoria és inferior a la unanimitat que antigament es requeria, cosa que facilita enormement la presa de decisions en comunitats amb un nombre elevat de propietaris.

El Reial Decret 244/2019, de 5 d'abril, que regula les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l'autoconsum d'energia elèctrica, és la pedra angular de la regulació de l'autoconsum col·lectiu a Espanya. Permet que diversos consumidors d'un mateix edifici o zona comparteixin una instal·lació solar i es distribueixin l'energia generada en funció de coeficients acordats. Cada participant pot compensar els excedents abocats a la xarxa directament en la seva factura elèctrica, al preu del mercat o a un preu pactat amb la comercialitzadora. Aquesta modalitat, coneguda com a compensació simplificada d'excedents, és vàlida per a instal·lacions de fins a 100 kW de potència instal·lada, que cobreix la immensa majoria de comunitats residencials.

A Catalunya, el Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables promou les comunitats energètiques locals i simplifica els tràmits per a instal·lacions col·lectives. La Llei 24/2013 del Sector Elèctric i les seves disposicions de desplegament regulen els procediments d'accés i connexió a la xarxa de distribució. L'Institut Català d'Energia (ICAEN) gestiona els programes de subvencions específics per a Catalunya dins del Pla d'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya (PECAC), mentre que a nivell estatal l'IDAE gestiona el programa PREE 5000 per a rehabilitació energètica d'edificis existents, que pot cobrir fins al 40% del cost de les instal·lacions solars fotovoltaiques per a autoconsum. Ambdues ajudes poden acumular-se sempre que no se superi el 80% del cost elegible total. A més, el Reglament d'Instal·lacions Tècniques en edificis de baixa tensió (REBT) i el Reglament d'instal·ladors (RITSIC) de la Generalitat de Catalunya regulen els requisits tècnics i de certificació dels professionals que poden executar i legalitzar aquestes instal·lacions.

Des del punt de vista fiscal, les millores d'eficiència energètica poden incloure una deducció de fins al 60% a l'IRPF per a habitatge habitual en alguns supòsits previstos a la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat, i les comunitats de propietaris constituïdes com a comunitats energètiques poden beneficiar-se de tractaments fiscals favorables. L'IVA de les instal·lacions solars en habitatges és del 10% (tipus reduït), cosa que suposa un estalvi addicional respecte al 21% general aplicable a altres serveis.

Procediment Pas a Pas per Instal·lar Plaques Solars a la Comunitat

1. Encarregar un estudi de viabilitat tècnica i energètica. Abans de dur el projecte a la junta, és imprescindible disposar d'una anàlisi tècnica professional de la coberta i l'edifici. L'estudi ha de determinar la superfície disponible a la coberta descomptant zones d'ombra, pals, antenes, sortides de ventilació i distàncies de seguretat obligatòries; la orientació i inclinació òptima dels panells per maximitzar la producció; la potència instal·lable en kWp i la producció energètica anual estimada en kWh; i la idoneïtat de l'estructura de la coberta per suportar el pes dels panells i les estructures de subjecció. Es requereix un tècnic habilitat (arquitecte o enginyer) per a edificis plurifamiliars. Alguns municipis i el propi ICAEN ofereixen serveis gratuïts d'assessorament energètic per a comunitats. L'estudi ha d'incloure també una proposta de distribució dels coeficients d'autoconsum entre els veïns participants, el cost estimat de la instal·lació (material, instal·lació i legalització) i el temps de retorn de la inversió (ROI), tenint en compte les subvencions disponibles i l'evolució prevista del preu de l'electricitat.
2. Presentar el projecte a la junta de propietaris i obtenir la majoria de 3/5. Un cop disponible l'estudi de viabilitat, cal convocar una junta extraordinària o incloure el punt a l'ordre del dia de la junta ordinària anual. La convocatòria ha d'enviar-se amb almenys sis dies d'antelació per correu certificat o qualsevol mitjà que deixi constància de la recepció (art. 16.3 LPH). La documentació que s'ha d'adjuntar a la convocatòria inclou el resum de l'estudi de viabilitat, el pressupost de la instal·lació, la proposta de finançament (fons de reserva, derrama extraordinària o préstec comunitat) i la proposta de coeficients d'autoconsum. A la junta, cal explicar clarament els beneficis econòmics (estalvi en factura elèctrica de les zones comunes i dels pisos participants), la inversió requerida, les subvencions disponibles i el retorn de la inversió. L'acord requereix el vot favorable de les 3/5 parts dels propietaris presents i representats que representin les 3/5 parts de les quotes. Els propietaris absents que no manifestin la seva discrepància en 30 dies de la notificació de l'acord computaran com a vots favorables (art. 17.8 LPH), cosa que facilita molt l'obtenció de la majoria.
3. Sol·licitar la llicència municipal i els permisos de connexió a la xarxa de distribució. Un cop aprovada la instal·lació en junta, cal tramitar simultàniament la llicència municipal i el permís de la distribuïdora. A nivell municipal, la majoria de municipis catalans exigeixen una llicència d'obres menor o una comunicació prèvia per a instal·lacions fotovoltaiques en cobertes d'edificis existents; alguns municipis com Barcelona han simplificat molt el tràmit. La documentació requerida inclou sol·licitud, memòria descriptiva, plànols, pressupost i, en alguns casos, projecte tècnic visat. A nivell de xarxa elèctrica, cal presentar la sol·licitud d'accés i connexió a la xarxa de distribució a l'empresa distribuïdora, habitualment Endesa Distribución a Catalunya. Aquesta sol·licitud s'acompanya del projecte tècnic signat per tècnic competent. El termini legal de resposta de la distribuïdora és d'un màxim d'un mes, tot i que en la pràctica pot allargar-se. Per a instal·lacions superiors a 100 kWp, cal autorització administrativa prèvia de l'ICAEN.
4. Sol·licitar les subvencions PREE 5000 de l'IDAE i els ajuts de l'ICAEN. Aquesta fase és crítica i ha de fer-se obligatòriament ABANS d'iniciar les obres d'instal·lació. El programa PREE 5000 de l'IDAE finança actuacions de rehabilitació energètica en edificis existents, incloent instal·lacions fotovoltaiques per a autoconsum col·lectiu, amb una ajuda de fins al 40% del cost elegible per a comunitats de propietaris d'edificis residencials. La documentació requerida inclou memòria descriptiva del projecte, pressupost desglossat, informe de viabilitat energètica, acord de junta (certificat per notari si cal), certificat energètic de l'edifici i formulari de sol·licitud. Paral·lelament, l'ICAEN gestiona ajuts del PECAC que poden complementar l'ajuda estatal. Cal consultar les convocatòries vigents en el moment de la sol·licitud, ja que s'obren en períodes determinats i s'esgoten per ordre d'entrada. Un gestor especialitzat pot maximitzar les ajudes obtingudes i evitar errors en la presentació de documentació.
5. Contractar un instal·lador certificat RITSIC i signar el contracte d'instal·lació. L'instal·lador ha d'estar inscrit al Registre d'Instal·ladors de Baixa Tensió (RITSIC) de la Generalitat de Catalunya en la categoria adequada. Cal demanar almenys tres pressupostos comparables i verificar l'experiència específica en instal·lacions fotovoltaiques col·lectives en edificis plurifamiliars (molt diferent de les instal·lacions unifamiliars), les garanties ofertades (mínimament 10 anys en panells, 5 anys en inversor i 2 anys en obra civil), la marca i qualitat dels panells (preferiblement Tier 1: LG Solar, SunPower, JinkoSolar, Canadian Solar), el termini d'execució i el pla de treball, la documentació que entreguen a la finalització (certificats, manuals, garanties del fabricant) i el contracte de servei de manteniment postvenda. El contracte ha d'incloure el projecte tècnic definitiu, el calendari d'execució, el pla de pagaments, les penalitzacions per retard i la descripció exacta de tots els equips instal·lats amb número de sèrie.
6. Configurar l'autoconsum col·lectiu i el repartiment d'excedents entre veïns. Aquesta és la fase més tècnica i organitzativa de tot el procés. Cal configurar el sistema de mesura per determinar quanta energia consumeix cada participant de la instal·lació solar compartida. Hi ha dues modalitats reconegudes pel RD 244/2019: repartiment per coeficients fixos (cada propietari rep un percentatge fix de la producció solar total, acordat prèviament en junta i comunicat formalment a la distribuïdora) o repartiment per coeficients dinàmics (la distribució varia en temps real en funció del consum de cada participant, maximitzant l'autoconsum però requerint comptadors intel·ligents i sistemes de gestió energètica). Per a la majoria de comunitats residencials, el repartiment fix per coeficients similars als de participació de la propietat horitzontal o negociats específicament és la opció més senzilla i transparent. Cal designar un representant de la comunitat davant de la distribuïdora i les comercialitzadores, que serà l'interlocutor per a la gestió de la compensació d'excedents mensual.
7. Inscriure la instal·lació al Registre Administratiu d'Autoconsum de la CNMC (RAIPRE). Un cop posada en marxa la instal·lació i obtingut el certificat d'instal·lació elèctrica (CIE) per part de l'instal·lador autoritzat i la verificació de la distribuïdora, cal inscriure la instal·lació al Registre Administratiu d'Instal·lacions de Producció d'Energia Elèctrica (RAIPRE) gestionat per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Aquest registre és obligatori per a totes les instal·lacions d'autoconsum col·lectiu i és el prerequisit per a l'activació de la compensació d'excedents per part de la distribuïdora i les comercialitzadores. Paral·lelament, cal notificar l'ICAEN i el Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. Tota la documentació final (projecte as-built, certificats d'instal·lació, manuals d'equips, actes de posada en marxa) ha de custodiar-se per la comunitat de propietaris, idealment en l'arxiu digital gestionat per l'administrador de finques, per facilitar futures revisions, ampliacions o tràmits administratius.

Documentació Necessària per a tot el Procés

• Estudi de viabilitat tècnica i energètica signat per tècnic competent: document fonamental que justifica la idoneïtat de la instal·lació, la producció esperada, el cost i el retorn de la inversió. Ha d'incloure plànols de coberta amb zones aprofitables i zones d'exclusió, càlculs de producció mensual i anual, simulació de consum i autoconsum per a cada participant, i proposta de repartiment de coeficients. Sense aquest document, cap instal·ladora pot assumir responsabilitat tècnica i cap subvenció pot sol·licitar-se.
• Acta de junta de propietaris amb l'acord aprovat per majoria de 3/5: document legal imprescindible que acredita la voluntat de la comunitat d'instal·lar el sistema solar. Ha de recollir el resultat exacte de la votació (vots a favor, en contra i abstencions, amb els coeficients corresponents de cada propietari), la descripció de la instal·lació aprovada, el sistema de finançament acordat i els coeficients d'autoconsum aprovats. Ha d'estar signada pel president i el secretari-administrador i, si ho requereix la subvenció, autenticada per notari.
• Llicència municipal d'obres o comunicació prèvia: document de l'ajuntament que autoritza l'execució de la instal·lació a la coberta de l'edifici. La documentació requerida per obtenir-la varia per municipi però habitualment inclou sol·licitud normalitzada, memòria descriptiva, plànols de situació i de detall, pressupost d'execució material i, en alguns casos, projecte tècnic visat pel col·legi professional corresponent.
• Sol·licitud d'accés i connexió a la xarxa de distribució acceptada per la distribuïdora: document que autoritza la connexió de la instal·lació a la xarxa de distribució i estableix les condicions tècniques i econòmiques de la compensació d'excedents. Sense aquest document, la instal·lació no pot abortar energia a la xarxa ni beneficiar-se de la compensació simplificada.
• Contractes i factures de la instal·ladora: garantia legal de la relació comercial i justificació del cost per a les subvencions. Han d'especificar els equips exactes amb marca, model i número de sèrie, el calendari d'execució, les garanties i el pla de manteniment. Les factures originals amb IVA desglossat son imprescindibles per justificar les subvencions i per a la deducció fiscal.
• Certificat d'instal·lació elèctrica (CIE) i documentació de posada en marxa: document emès per l'instal·lador RITSIC autoritzat que certifica que la instal·lació compleix el REBT i totes les normatives aplicables. És el document que permet la inscripció al RAIPRE i l'activació de la compensació d'excedents per part de la distribuïdora i les comercialitzadores dels propietaris participants.

Terminis i Calendari de la Instal·lació

Fase	Termini	Responsable	Observacions
Estudi de viabilitat	2-4 setmanes	Tècnic / Instal·ladora	Algunes instal·ladores l'ofereixen gratuïtament com a part de la proposta comercial
Junta aprovació 3/5	Mínim 6 dies convocatòria + junta	President / Administrador	Absents: 30 dies per oposar-se (art. 17.8 LPH); després computen com a favorables
Llicència municipal	1-3 mesos	Ajuntament	Variable per municipi; alguns han simplificat el tràmit a comunicació prèvia
Sol·licitud subvencions	Obligatòriament ABANS d'iniciar l'obra	Administrador / Gestor energètic	Verificar convocatòries obertes PREE 5000 (IDAE) i PECAC (ICAEN)
Permís distribuïdora	Màx. 1 mes (legal) / 2-3 mesos (pràctica)	Endesa Distribución	Reclamar per escrit si supera el termini legal; dret a indemnització per retard
Instal·lació física	1-3 setmanes	Instal·ladora certificada RITSIC	Depèn de la potència, complexitat i disponibilitat de l'equip tècnic
Inscripció RAIPRE i activació	2-4 setmanes	CNMC / Distribuïdora / Comercialitzadores	Necessari per activar la compensació d'excedents en les factures dels veïns

Errors Freqüents que Cal Evitar

• No obtenir la majoria correcta de 3/5 a la junta: moltes comunitats confonen la majoria necessària. La LPH art. 17.1 requereix els 3/5 dels propietaris I dels coeficients de participació simultàniament, no una majoria simple del nombre de propietaris presents. Un error en el còmput pot invalidar l'acord i obligar a repetir tot el procés, perdent mesos i podent perdre les convocatòries de subvencions obertes. L'administrador de finques ha de comptabilitzar els vots absents en el termini de 30 dies posteriors a la notificació de l'acord (art. 17.8 LPH) i garantir que el càlcul dels coeficients és correcte. Recomanem que l'acord s'adopti en junta extraordinària dedicada específicament al projecte solar, per garantir màxima participació i transparència.
• Sol·licitar les subvencions després d'iniciar les obres: la majoria de programes de subvencions públiques (PREE 5000 de l'IDAE, ajuts PECAC de l'ICAEN) exigeixen explícitament que la sol·licitud sigui anterior a l'inici de les obres d'instal·lació. Iniciar la instal·lació sense haver sol·licitat formalment la subvenció, per pressa o per desconeixement, suposa la pèrdua irrecuperable de tota l'ajuda pública, que pot arribar al 40% del cost total i representar entre €10.000 i €24.000 en una instal·lació mitjana. Cal planificar amb antelació i, si cal, retardar l'inici de la instal·lació fins que la subvenció estigui correctament sol·licitada.
• No configurar correctament el repartiment de coeficients d'autoconsum: si no es defineix clarament com es repartirà l'energia solar entre els veïns (coeficients fixos o dinàmics) i aquesta distribució no es comunica formalment a la distribuïdora, apareixeran conflictes al moment de rebre les factures. Alguns veïns no rebran la compensació esperada i d'altres la rebran de manera incorrecta, generant reclamacions, malestar i possibles litigis. Cal que la distribució estigui aprovada explícitament en junta, recollida en l'acta i comunicada formalment per escrit a la distribuïdora i a totes les comercialitzadores dels veïns participants.
• Contractar un instal·lador sense certificació RITSIC adequada o sense experiència en fotovoltaica col·lectiva: la instal·lació fotovoltaica en edificis plurifamiliars per a autoconsum col·lectiu té requisits tècnics específics (cablejat especial, sistemes de protecció contra abocaments, inversors aptes per a autoconsumo col·lectiu, sistemes de mesura per a repartiment de coeficients) que difereixen substancialment de les instal·lacions individuals en habitatges unifamiliars. Un instal·lador sense l'habilitació adequada o sense experiència prèvia en projectes col·lectius no pot emetre el CIE necessari per a la legalització, i la instal·lació no podrà inscriure's al RAIPRE, ni accedir als beneficis de la compensació d'excedents, ni justificar les subvencions rebudes.

Preguntes Freqüents sobre Plaques Solars en Comunitats

Quina majoria cal a la junta de propietaris per aprovar les plaques solars?

Segons l'article 17.1 de la Llei de Propietat Horitzontal (LPH 49/1960, modificada per la Llei 8/2013), la instal·lació de sistemes d'energia renovable en elements comuns d'una comunitat de propietaris requereix el vot favorable de les tres cinquenes parts (3/5) dels propietaris que representin les tres cinquenes parts de les quotes de participació. Concretament, si una comunitat té 10 pisos, calen almenys 6 vots favorables (3/5 de 10) i la suma dels coeficients d'aquests 6 propietaris ha de ser com a mínim el 60% del total de coeficients de l'edifici. Molt important: els propietaris que no assisteixin a la junta i no manifestin la seva discrepància en els 30 dies posteriors a la notificació de l'acord adoptada per la majoria present, es computaran com a vots favorables, en virtut de l'article 17.8 LPH. Això facilita molt l'obtenció de la majoria en comunitats amb baixa assistència habitual a les juntes.

Quants panells solars cabran a la meva comunitat?

La quantitat de panells depèn de la superfície útil de coberta disponible (descomptant ombres, sortides de ventilació, dipòsits d'aigua, antenes i distàncies de seguretat mínimes), l'orientació respecte al sud i la inclinació dels panels. Orientativament, un panell solar modern de 400-500 W ocupa aproximadament 2 m². Una coberta de 100 m² disponibles pot acollir uns 50 panells (20-25 kWp), suficients per cobrir el consum elèctric de les zones comunes (ascensor, il·luminació escales i garatge, bombes d'aigua) d'un edifici de 10-12 pisos. Si es vol incloure el consum dels pisos (autoconsum col·lectiu), caldria una instal·lació de 40-80 kWp, que requereix uns 200-400 m² de coberta útil. Únicament un estudi de viabilitat professional, realitzat in situ per un tècnic que visiti la coberta, pot donar la potència màxima instal·lable real per a la coberta específica de l'edifici.

Com es reparteix l'energia solar entre els veïns de la comunitat?

El Reial Decret 244/2019 permet dos sistemes de repartiment d'energia en l'autoconsum col·lectiu. En el sistema de coeficients fixos, s'assigna a cada participant un percentatge fix i immutable de la producció solar total (per exemple, pis 1r A: 9,5%, pis 2n B: 11,2%, etc.), que es comunica a la distribuïdora i s'aplica automàticament en les factures de cada participant. En el sistema de coeficients dinàmics, la distribució varia en temps real en funció del consum instantani de cada participant, de manera que en tot moment l'energia solar s'assigna prioritàriament a qui més la necessita, maximitzant l'autoconsumo però requerint comptadors intel·ligents i sistemes de gestió energètica més sofisticats i cars. Per a la immensa majoria de comunitats de propietaris, el repartiment per coeficients fixos és suficient, més senzill administrativament i transparent per als veïns.

Puc vendre els excedents d'energia solar a la xarxa elèctrica?

Sí, però el mecanisme no és exactament una venda al mercat, sinó una compensació simplificada. Les instal·lacions d'autoconsum col·lectiu de fins a 100 kW de potència instal·lada poden acollir-se a la modalitat de compensació simplificada d'excedents (art. 14 i 24 del RD 244/2019), que permet que l'energia solar que sobra i s'aboca a la xarxa de distribució es descompti directament de la factura elèctrica de cada participant en el terme d'energia, al preu del mercat horari o a un preu específic pactat amb la comercialitzadora de cada participant. Aquesta compensació no pot ser superior a la quantia de la factura de cada participant. Els excedents que superin la factura d'un mes no es perden: s'acumulen per als mesos següents dins del mateix any natural. Per a instal·lacions superiors a 100 kW, el procediment és diferent i requereix inscripció al mercat elèctric com a productors.

Quines subvencions hi ha per a plaques solars en comunitats a Catalunya el 2026?

El 2026, les principals fonts de finançament públic per a instal·lacions fotovoltaiques en comunitats de propietaris a Catalunya són: el programa PREE 5000 de l'IDAE, que subvenciona fins al 40% del cost elegible per a rehabilitació energètica d'edificis residencials existents (incloent instal·lacions fotovoltaiques per a autoconsum col·lectiu); els ajuts del PECAC (Pla d'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya) gestionats per l'ICAEN, amb convocatòries anuals que s'esgoten per ordre d'entrada; les deduccions a l'IRPF per millores d'eficiència energètica en habitatge habitual, que poden arribar al 60% en alguns supòsits previstos per la Llei de Pressupostos; i potencialment ajuts dels Plans de Sostenibilitat municipals (Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Badalona, etc.). Totes dues ajudes públiques principals (PREE 5000 i ICAEN) poden acumular-se sempre que el total no superi el 80% del cost elegible, cosa que en casos favorables pot resultar en una subvenció efectiva molt propera al 80% del cost total de la instal·lació.

Qui s'encarrega del manteniment de la instal·lació solar de la comunitat?

El manteniment de la instal·lació solar fotovoltaica, en tractar-se d'un element comú instal·lat a la coberta de l'edifici, és responsabilitat de la comunitat de propietaris en el seu conjunt. Les despeses de manteniment es reparteixen entre tots els propietaris en funció dels coeficients de participació a la propietat horitzontal, amb independència de si participen o no en l'autoconsum col·lectiu, ja que la instal·lació és un element comú de l'edifici. Cal contractar un servei de manteniment preventiu amb l'empresa instal·ladora o una empresa especialitzada, que habitualment inclou: neteja semestral dels panells (l'acumulació de pols i brutícia pot reduir la producció fins al 20%), revisió anual de tots els elements elèctrics (inversor, quadre de proteccions, cablejat i connexions), supervisió contínua de la producció via sistema de monitorització en línia i reparació d'avaries. El cost del manteniment ronda els €300-800 anuals per a una instal·lació de 30-50 kWp, molt inferior als estalvis anuals generats (€3.000-8.000).

Conclusió

La instal·lació de plaques solars en una comunitat de propietaris a Catalunya és, el 2026, una decisió econòmicament molt atractiva i administrativament perfectament assolible per a qualsevol comunitat que compti amb un bon administrador de finques. La combinació de la regulació favorable de l'autoconsum col·lectiu establerta pel Reial Decret 244/2019, les subvencions disponibles a través dels programes PREE 5000 (IDAE) i PECAC (ICAEN) que poden cobrir fins al 40-80% del cost total, el continu descens del preu dels panells fotovoltaics i l'augment sostingut del preu de l'electricitat, fan que el retorn de la inversió sigui d'entre 4 i 8 anys, amb una vida útil de la instal·lació de 25-30 anys. Això representa una rendibilitat anual sobre la inversió neta (descomptant subvencions) de entre el 12% i el 25%, molt superior a qualsevol producte financer de baix risc disponible al mercat.

La clau de l'èxit resideix en una bona planificació i en comptar amb els professionals adequats: un tècnic per a l'estudi de viabilitat, un administrador de finques que gestioni la junta i els tràmits administratius, un gestor de subvencions que maximitzi les ajudes públiques i una instal·ladora certificada RITSIC amb experiència demostrada en autoconsum col·lectiu. No cal que la comunitat gestioni tot aquest procés sola: un bon administrador de finques té les connexions i l'experiència per coordinar tots els agents i garantir que el projecte s'executa correctament, en temps, dins del pressupost i amb totes les subvencions possibles. Si la teva comunitat de propietaris de Catalunya encara no ha estudiat la possibilitat d'instal·lar energia solar, el moment de fer-ho és ara: les subvencions actuals no duraran indefinidament i cada any sense plaques solars representa un cost real en factures d'electricitat que s'podria haver evitat.