Plaques solars a la terrassa de la comunitat: drets, majories i repartiment de l'estalvi (2026)

Instal·lar plaques solars a la coberta o terrassa comunitària és una de les decisions més rendibles que pot prendre una comunitat de propietaris el 2026. Però molts administradors i propietaris desconeixen que la llei és especialment generosa en aquest punt: no cal majoria absoluta ni unanimitat. Amb tan sols 1/3 dels propietaris i quotes a favor, la instal·lació pot tirar endavant. Aquí t'expliquem tot el que cal saber sobre drets, majories, autoconsum col·lectiu i repartiment de l'estalvi, amb la base legal exacta per a Catalunya el 2026.

Per que la LPH Art. 17.1 estableix una majoria tan baixa per a les plaques solars?

La LPH Art. 17.1, en la seva redacció vigent, estableix que per a la instal·lació de sistemes de generació d'energia renovable als elements comuns de la comunitat n'hi ha prou amb el vot favorable d'1/3 dels propietaris que representin 1/3 de les quotes. Aquesta majoria reduïda es va introduir per un motiu molt concret: facilitar la transició energètica en un parc residencial on molts edificis daten de les dècades del 1960 i 1970 i on la unanimitat o la majoria de 3/5 hauria estat un obstacle insalvable.

A diferència d'altres obres de millora on es requereix la majoria de 3/5 (LPH Art. 17.3), les instal·lacions d'energia renovable gaudeixen d'un tractament privilegiat. El legislador va entendre que l'estalvi energètic i la reducció d'emissions no és un luxe sinó una necessitat social, i va abastar el llindar d'aprovació per fer-ho possible sense necessitat de convencer la meitat més un dels propietaris.

El CCCat Art. 553-25.2 complementa aquesta regla per a les comunitats catalanes, reconeixent explícitament el dret de qualsevol propietari a promoure la instal·lació de plaques solars a elements comuns quan existeixi un suport mínim d'1/3. El precepte estableix també que els propietaris promotors poden assumir el cost de la instal·lació i obtenir els beneficis de l'estalvi proporcionals a la seva contribució, fins que els altres propietaris decideixin adherir-s'hi.

Autoconsum col·lectiu: que es i com funciona el Reial Decret 244/2019?

L'autoconsum col·lectiu permet que diversos propietaris d'un mateix edifici comparteixin l'energia generada per una instal·lació fotovoltaica comunitària. En lloc de tenir una sola factura de llum per a la comunitat, cada propietari participant rep una reducció en la seva factura individual proporcional a la seva quota de participació en l'autoconsum.

El Reial Decret 244/2019 va ser la norma que va fer possible l'autoconsum col·lectiu a Espanya. Estableix dues modalitats principals: l'autoconsum sense excedents (la instal·lació consumeix tota l'energia generada, sense abocar res a la xarxa) i l'autoconsum amb excedents (l'energia sobrant s'aboca a la xarxa i el titular rep una compensació econòmica). Per a les comunitats, la modalitat amb excedents és habitualment la més interessant.

En la modalitat d'autoconsum col·lectiu, cada propietari participant ha de tenir un comptador d'energia individual que mesuri el seu consum. La instal·lació fotovoltaica pot ser de qualsevol mida que no superi la suma de les potències contractades pels consumidors participants. La distribució de l'energia generada es fa a través dels coeficients de repartiment, que s'han de notificar a l'empresa distribuïdora (per exemple, Endesa a Catalunya) en el moment de donar d'alta la instal·lació.

Un aspecte important del RD 244/2019 és que la notificació a la distribuïdora és obligatoria i prèvia al funcionament de la instal·lació. L'empresa distribuïdora té un termini per respondre i validar la configuració. Si la comunitat no fa aquesta notificació, la instal·lació pot funcionar tècnicament però no obtindrà les compensacions per excedents i podria estar exposada a sancions.

Taula comparativa: escenaris d'instal·lació de plaques solars a la comunitat

Com es reparteix l'estalvi entre els propietaris participants?

El repartiment de l'estalvi en una instal·lació d'autoconsum col·lectiu es fa mitjançant coeficients de repartiment. Cada propietari participant rep una proporció de l'energia generada en funció del seu coeficient, que normalment coincideix amb la seva quota de participació en la comunitat, tot i que pot pactar-se un altre criteri si tots els participants estan d'acord.

Per exemple, en una comunitat de 10 pisos on 6 participen en l'autoconsum col·lectiu, si la instal·lació genera 100 kWh diaris i un propietari té una quota de participació del 15% sobre el total dels 6 participants, rebrà 15 kWh diaris de reducció en la seva factura. En hores de baixa producció (nit, dies núvols), el propietari consumeix de la xarxa normalment.

Els excedents (energia generada però no consumida en aquell moment) s'aboquen a la xarxa i els participants reben una compensació econòmica en la seva factura mensual, en virtut del mecanisme de compensació simplificada del RD 244/2019. El preu de la compensació el determina habitualment la comercialitzadora de referència i sol ser inferior al preu de compra de l'energia, cosa que fa que sigui millor autoconsumir que abocar a la xarxa.

Quant a l'estalvi real que aconsegueix una comunitat, les estimacions del sector per al 2026 situen entre el 30% i el 60% de reducció en la factura de llum dels espais comuns (ascensor, il·luminació d'escales i garatge) i entre el 20% i el 40% per a les factures individuals dels participants, depenent del dimensionat de la instal·lació, l'orientació de la coberta i el perfil de consum de la comunitat.

Qui paga la instal·lacio i que passa amb els propietaris que no volen participar?

Un dels aspectes mes importants del règim legal de les plaques solars en comunitats és la no-obligatorietat de contribuir al cost per als propietaris dissidents. Si la instal·lació s'aprova amb el suport d'1/3 però no de tots, els promotors paguen la instal·lació i els que no hi volen participar no estan obligats a pagar-la. Això és una diferència fonamental respecte a les obres de conservació obligatòries.

La contrapartida per als que no participen és que tampoc no podran beneficiar-se de l'estalvi ni dels excedents fins que decideixin incorporar-se. Si més tard volen adherir-se a l'autoconsum col·lectiu, hauran de contribuir a amortitzar el cost de la instal·lació de forma proporcional. La LPH Art. 17.1 in fine estableix que transcorreguts 20 anys des de la instal·lació, la comunitat pot acordar assumir-la com a element comú amb les majories ordinàries.

En la pràctica, és habitual que els promotors constitueixin una espècie de "subgrup" dins la comunitat que gestiona la instal·lació de forma separada, repercutint els costos de manteniment i assegurança únicament entre els participants. Aquesta gestió separada pot fer-se de forma senzilla si l'administrador de la finca porta comptes diferenciats per a la instal·lació fotovoltaica.

Quant pot estalviar una comunitat de propietaris amb plaques solars?

Les xifres concretes d'estalvi depenen de múltiples variables: la superfície de coberta disponible, l'orientació i inclinació, el nombre de propietaris participants, el consum energètic de la comunitat i els preus de l'electricitat. Malgrat això, podem establir uns rangs orientatius basats en instal·lacions reals a Catalunya el 2025-2026.

Una comunitat de 20 pisos a Barcelona amb una coberta de 120 m² ben orientada pot instal·lar una potència de 15-20 kWp. Amb una producció anual estimada de 18.000-22.000 kWh, i considerant un preu de l'electricitat de 0,18-0,22 €/kWh, l'estalvi anual en les parts comunes pot ser de 3.200-4.800 €/any, equivalent a una reducció de la quota comunitària de 13-20 € per pis al mes. Si s'afegeix l'autoconsum individual, els participants poden estalviar 20-50 € mes al mes a la seva factura domèstica.

El període d'amortització típic per a una instal·lació fotovoltaica comunitaria a Catalunya és de 6 a 9 anys, tenint en compte els preus actuals de la tecnologia i els ajuts disponibles (Next Generation EU, Fons de Foment al Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya). Considerant una vida útil dels panells de 25-30 anys, el retorn econòmic net per a la comunitat és molt significatiu.

Cal empresa autoritzada per a l'autoconsum col·lectiu?

Sí. Per a instal·lacions fotovoltaiques a edificis residencials plurifamiliars, el RD 244/2019 i el Reglament Electrotecnic de Baixa Tensió (REBT) exigeixen que la instal·lació la realitzi una empresa instal·ladora autoritzada per la Generalitat de Catalunya per a instal·lacions de categoria especialista en electricitat. L'empresa ha de lliurar el certificat d'instal·lació i el butlletí de reconeixement, documents necessaris per donar d'alta la instal·lació davant l'empresa distribuïdora.

A més, per a instal·lacions superiors a 100 kW de potència pico, cal la intervenció d'un tècnic titulat que redacti i signi el projecte tècnic. Per a instal·lacions menors (la majoria de comunitats d'habitatges), n'hi ha prou amb la memòria tècnica de disseny (MTD) que prepara la pròpia empresa instal·ladora. L'administrador ha de verificar que l'empresa triada disposa de l'habilitació vigent i de l'assegurança de responsabilitat civil adequada.

Preguntes freqüents sobre plaques solars a la comunitat (2026)

Qui paga la instal·lacio de plaques solars a la comunitat?

El pagament el fan els propietaris que voten a favor i volen participar en l'autoconsum col·lectiu. Els propietaris que voten en contra o s'abstenen no estan obligats a contribuir al cost de la instal·lacio (LPH Art. 17.1). En contrapartida, tampoc no es beneficiaran de l'estalvi energètic fins que decideixin incorporar-se pagant la part proporcional de la inversió. Moltes comunitats utilitzen ajuts publics (Next Generation EU, subvencions de la Generalitat) per reduir el cost inicial i fer-lo mes accessible per a tots els propietaris.

Com es reparteix l'estalvi de l'autoconsum col·lectiu?

L'estalvi es reparteix entre els propietaris participants en funcio dels coeficients de repartiment acordats. Normalment, aquests coeficients coincideixen amb les quotes de participació de cada propietari en la comunitat, tot i que els participants poden acordar uns coeficients diferents si hi estan d'acord. Cada mes, l'empresa comercialitzadora d'electricitat aplica el coeficient corresponent a la factura de cada participant, reduint el cost proporcional a l'energia generada i consumida.

Pot un propietari instal·lar plaques solars al seu terrat privatiu sense permís?

Si el terrat és un element privatiu del propietari (per exemple, la terrassa exclusiva d'un atico que figura com a element privatiu al títol constitutiu), el propietari el pot utilitzar per instal·lar plaques solars d'ús exclusiu propi sense necessitat de permís de la comunitat, sempre que no afecti elements comuns ni perjudiqui als veïns. Tanmateix, si la instal·lació requereix cablejar elements comuns o modificar la façana de l'edifici, necessitarà l'autoritzacio de la junta (LPH Art. 7.1). En cas de dubte, sempre convé consultar-ho amb l'administrador de la finca i, si cal, amb un advocat especialitzat.

Quant estalvia una comunitat amb plaques solars?

L'estalvi tipic per als espais comuns (ascensor, il·luminacio d'escales i garatge) es situa entre el 30% i el 60% de la factura energetica comunitaria anual. Per als propietaris participants en l'autoconsum individual, l'estalvi en la factura domestica pot ser d'entre 20 i 50 euros al mes, depenent del consum familiar i de la mida de la instal·lacio. El periode d'amortitzacio oscil·la entre 6 i 9 anys per a la majoria de comunitats catalanes, considerant els preus de la tecnologia fotovoltaica el 2026 i els ajuts disponibles.

Cal contractar una empresa autoritzada per a l'autoconsum col·lectiu?

Sí, obligatoriament. El RD 244/2019 i el REBT exigeixen que la instal·lacio fotovoltaica la realitzi una empresa instal·ladora autoritzada per la Generalitat de Catalunya. L'empresa ha de lliurar el certificat d'instal·lacio i el butlletí de reconeixement per poder donar d'alta l'autoconsum davant la distribuïdora (Endesa, o la que correspongui). Sense aquesta documentacio, la instal·lacio no pot accedir als mecanismes de compensacio d'excedents del RD 244/2019.