IgeraFincas a Terrassa: Chatbot IA per a Administradors de Finques del Vallès
Per Equip Igera · 20 de juny de 2026 · 9 min de lectura
El Vallès Occidental concentra més de 4.200 comunitats de propietaris, i els despatxos de Terrassa gestionen de mitjana entre 30 i 60 d'elles. Cada setmana, els mateixos propietaris truquen per preguntar el mateix: quan és la junta, qui pot aparcar al garatge, com es reparteix la derrama de l'ascensor. Petites consultes que acaben consumint entre 90 minuts i 2 hores diàries d'un equip que podria dedicar aquest temps a revisar pressupostos d'obra o negociar contractes de manteniment. IgeraFincas és el chatbot d'intel·ligència artificial dissenyat específicament per al sector de l'administració de finques a Catalunya que resol exactament aquest problema — amb citació de l'article concret dels estatuts, sense intermediaris i a qualsevol hora del dia.
Dada clau: Segons dades del Col·legi d'Administradors de Finques de Catalunya (CAFCA), el 68% de les consultes que reben els despatxos d'administració es repeteixen de forma sistemàtica i podrien ser resoltes automàticament amb accés als documents de la comunitat. A Terrassa, on la densitat de comunitats per administrador és de les més altes del Vallès, la IA conversacional ja no és una opció de futur — és una eina de productivitat present.
Terrassa i el Vallès Occidental: un mercat de finques diferent
Terrassa és la tercera ciutat de Catalunya per població, amb 224.000 habitants i un parc immobiliari on el 74% dels habitatges pertanyen a règim de propietat horitzontal. Això es tradueix en unes 4.200 comunitats de propietaris al Vallès Occidental, de les quals aproximadament 1.800 es troben dins del terme municipal de Terrassa. A diferència de Barcelona, on molts edificis daten dels anys 50-70 i ja porten dècades amb administrador professional, la corona metropolitana vallesana té una proporció significativa d'urbanitzacions i blocs construïts entre 1985 i 2005 que ara es troben en un moment crític: primera gran derrama de rehabilitació, discussió sobre fons de reserva (art. 9.1.f LPH) i conflictes entre propietaris que no disposen d'estatuts actualitzats.
Els despatxos de Terrassa presenten tres característiques que els fan especialment receptius a una solució com IgeraFincas. Primer, gestionen carteres heterogènies: un mateix despatx pot tenir des d'un conjunt de cases adossades de 8 propietaris fins a un bloc de 120 habitatges amb aparcament, piscina i local comercial. Segon, l'ús del català és majoritari en la comunicació quotidiana entre propietaris, cosa que requereix un chatbot que parli correctament el català normatiu i entengui dialectismes del Vallès. Tercer, la pressió competitiva entre despatxos a la comarca és alta: hi ha més de 40 despatxos col·legiats al CAFCA a la demarcació de Terrassa, i els propietaris cada vegada comparen més preus i qualitat de servei.
Els tres problemes que ofeguen els despatxos del Vallès
1. La cascada de consultes repetitives
El mes de setembre, quan arriben les quotes del trimestre i les comunitats preparen les juntes d'octubre, els despatxos del Vallès experimenten un pic de trucades de fins al 340% respecte a la mitjana mensual. La gran majoria d'aquestes trucades fan preguntes que estan explícitament respostes als estatuts o als acords d'assemblees anteriors: «Quant em toca pagar de derrama?», «Puc posar un tendal a la terrassa?», «Qui s'encarrega del manteniment de les zones verdes?». Cada trucada triga una mitjana de 4 minuts i 20 segons. Multiplicada per 35 trucades diàries en temporada alta, representa gairebé 2,5 hores de feina administrativa de baix valor afegit cada dia.
2. Estatuts desactualitzats i normativa dispersa
Un nombre rellevant de comunitats del Vallès Occidental té estatuts redactats a finals dels anys 80 o principis dels 90, quan la Llei de Propietat Horitzontal (LPH) encara no havia estat reformada per la Llei 8/2013 ni per les modificacions posteriors en matèria d'accessibilitat i eficiència energètica. Molts d'aquests estatuts ni tan sols preveuen situacions actuals com la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics (regulada a l'art. 17.5 LPH des de la Llei 49/1960 modificada) o l'aprovació de millores per majoria simple. Quan un propietari pregunta per una d'aquestes qüestions, l'administrador ha de revisar manualment el document i buscar la norma aplicable — un procés que pot trigar entre 10 i 25 minuts per consulta complexa.
3. Disponibilitat fora d'horari d'oficina
El propietari del Vallès treballa. La majoria de les preguntes sobre la comunitat les té a les 9 del vespre, quan acaba la jornada i revisa el correu o obre WhatsApp. Sense un sistema automatitzat, la pregunta queda pendent fins a l'endemà al matí — i si és divendres, fins dilluns. Això genera una sensació de mala atenció que sovint no reflecteix la qualitat real del despatx. Tres o quatre experiències negatives d'aquest tipus basten perquè un propietari doni suport al canvi d'administrador a la pròxima junta.