Els Teus Esquemes Elèctrics Responen en 3 Segons

La norma de referència és la sèrie UNE-EN 61082 ("Elaboració de documents utilitzats en electrotècnia"), que fixa com s'han de construir els diagrames, esquemes i llistes associades a una instal·lació. Els símbols gràfics que s'hi utilitzen es prenen de la IEC 60617 (adoptada a Espanya com a UNE-EN 60617), mentre que la identificació de terminals, conductors i components segueix la UNE-EN 81346 (antiga UNE-EN 61346). Per a l'equipament elèctric de maquinària concreta, l'esquema ha de ser coherent amb la UNE-EN 60204-1, que exigeix un diagrama de circuits com a part de la documentació tècnica obligatòria de la màquina. IgeraIndustria indexa els esquemes tal com estan classificats a cada projecte i respon citant la norma i la làmina exactes.

L'esquema unifilar representa un circuit trifàsic o polifàsic amb una sola línia, agrupant els conductors d'una mateixa funció; és el que es fa servir per a quadres generals, distribució i memòries de projecte perquè dona una visió global ràpida. L'esquema multifilar (o desenvolupat) dibuixa cada conductor per separat —fase per fase, neutre, terra— i és el que necessita l'electricista per al cablejat real d'un quadre o d'una màquina, perquè mostra bornes, numeració de fils i seqüència de contactes. Un projecte elèctric industrial complet inclou normalment els dos: unifilar per a la visió de conjunt i la memòria, multifilar per al muntatge i el manteniment. IgeraIndustria distingeix automàticament quin tipus d'esquema conté cada document que puges.

La UNE-EN 60204-1 ("Seguretat de les màquines. Equip elèctric de les màquines") dedica el seu apartat 17 a la documentació tècnica: exigeix, com a mínim, un diagrama general de la instal·lació, els diagrames de circuits (esquemes de força i de comandament), una llista de components amb les seves referències, i informació suficient per a la instal·lació, l'ús i el manteniment segurs. Aquesta documentació ha d'acompanyar la màquina i és part del dossier tècnic exigit pel Reglament (UE) 2023/1230 de màquines (i, fins a la seva plena aplicació, pel RD 1644/2008). Els esquemes han d'identificar els components amb la mateixa referència que la placa de característiques i el manual d'instruccions. IgeraIndustria enllaça cada esquema amb el manual i la declaració de conformitat de la mateixa màquina.

El Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió (RD 842/2002, REBT) exigeix, a través de les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITC-BT), que les instal·lacions elèctriques rebin una memòria tècnica o projecte amb els esquemes corresponents quan la potència o el tipus d'instal·lació ho requereix (per exemple, ITC-BT-04 per a instal·lacions que necessiten projecte, i ITC-BT-17 per a instal·lacions de quadres de distribució). Aquests esquemes formen part de la documentació que cal conservar i presentar davant l'organisme de control quan es fan inspeccions periòdiques (ITC-BT-05). En una planta industrial amb ampliacions successives, mantenir l'esquema "as-built" alineat amb la instal·lació real és el que evita discrepàncies en una inspecció. IgeraIndustria distingeix la versió vigent de cada esquema i alerta si hi ha una revisió posterior que la substitueix.

Un esquema "as-built" (o "según construcción") és la versió del pla elèctric que reflecteix la instal·lació tal com ha quedat realment executada, incorporant totes les modificacions fetes durant el muntatge o el manteniment posterior —canvis que sovint no es traslladen a l'esquema de projecte original. La seva importància pràctica és directa: un electricista que treballa sobre un esquema desactualitzat pot maniobrar sobre un circuit equivocat, amb risc real per a la seguretat (vegeu RD 614/2001 sobre risc elèctric). El problema habitual en plantes amb dècades d'història és tenir múltiples versions de l'esquema circulant sense saber quina és la vigent. IgeraIndustria resol això indexant totes les revisions per data i responent sempre amb la darrera versió validada, citant el número de revisió del propi plànol.

IgeraIndustria indexa cada esquema amb les seves metadades pròpies —número de plànol, revisió, data, autor i quadre al qual pertany— i manté l'historial complet de versions carregades. Quan es consulta un component o un circuit, el sistema respon amb la revisió vigent i indica si existeixen revisions anteriors relacionades. Això substitueix el mètode habitual de cercar manualment en carpetes compartides o en el gestor documental de l'ECM, on sovint conviuen còpies desactualitzades amb el mateix nom de fitxer. La cita inclou sempre el número de plànol i de revisió, no només el nom del document, perquè un tècnic de manteniment pugui verificar sobre el quadre físic que està consultant la versió correcta.