Assegurança de RC Productes Defectuosos

Segons l'Art. 135 del RDLeg 1/2007 LGDCU, el fabricant (o importador si el producte prové de fora de la UE) és responsable objectivament dels danys causats per productes defectuosos, sense necessitat de provar culpa. El distribuïdor és responsable subsidiàriament si no identifica el fabricant en un termini de 3 mesos des de la sol·licitud del perjudicat (Art. 138 LGDCU). Aquesta responsabilitat objectiva és la clau de la cobertura: la pòlissa de RC Producte protegeix el fabricant sense que calgui demostrar negligència.

Una pòlissa de RC Producte bàsica cobreix: danys personals i materials a tercers causats per producte defectuós; despeses de retirada del mercat (recall) quan hi ha risc de dany; despeses de defensa jurídica i costes del procediment; i danys per publicitat enganyosa vinculada al producte. Queden habitualment EXCLOSOS: danys al propi producte defectuós (no és RC sinó garantia comercial), pèrdues econòmiques pures sense dany físic previ, i danys intencionals del fabricant. Les pòlisses de gamma alta amplien la cobertura a danys a la imatge de marca i despeses de gestió de crisi.

La base occurrence cobreix els sinistres ocorreguts durant la vigència de la pòlissa, independentment de quan es reclamin — és la modalitat preferible per a RC Producte per la seva llarga cua de reclamacions (anys entre la producció del defecte i la reclamació). La base claims-made cobreix les reclamacions presentades durant la vigència de la pòlissa: l'Art. 73.2 de la LCS (Llei 50/1980) regula la retroactivitat mínima obligatòria d'1 any i la cua de cobertura mínima d'1 any post-venciment. Per a productes amb risc latent elevat (alimentació, farmàcia, maquinària industrial), la base occurrence ofereix major protecció al fabricant.

La Directiva 2024/2853/UE modernitza la Directiva 85/374/CEE i amplia significativament la definició de producte defectuós: ara inclou software, sistemes d'intel·ligència artificial i productes digitals com a productes als quals pot aplicar la responsabilitat objectiva del fabricant. Introdueix responsabilitat per danys derivats de fallades de sistemes d'IA integrats en productes físics, i reconeix per primera vegada els danys per destrucció o corrupció de dades com a dany indemnitzable. Les assegurances de RC Producte hauran d'adaptar les seves condicions generals abans de la transposició al dret espanyol, prevista per a 2026.

L'Art. 143 de la LGDCU (RDLeg 1/2007) estableix un termini de prescripció de 3 anys des que el perjudicat coneix (o raonablement hauria de conèixer) el dany, el defecte i la identitat del responsable. L'Art. 144 LGDCU fixa una caducitat absoluta de 10 anys des que el producte defectuós va ser posat en circulació, extingint el dret sense possibilitat d'interrupció. La cua de cobertura de la pòlissa ha de cobrir almenys fins al límit de caducitat per garantir que les reclamacions tardanes quedin protegides.

L'Art. 129 de la LGDCU estableix que la responsabilitat cobreix: mort i lesions personals (despeses mèdiques, lucre cessant, dany moral); i danys a béns de consum per a ús privat si superen els 390 euros de franquícia. No cobreix: danys al propi producte defectuós (acció de garantia), ni danys professionals (pèrdues econòmiques pures de l'empresa compradora). Els danys morals no estan inclosos a la LGDCU però solen estar coberts per les condicions generals de les pòlisses de gamma alta, ampliant la protecció més enllà del mínim legal.