RC Mediambiental Llei 26/2007

La Llei 26/2007, Art. 24 i Annex III, estableix l'obligació de garantia financera per als operadors d'activitats incloses a l'Annex III: indústries subjectes al permís IPPC (Directiva 2008/1/CE), gestors de residus perillosos, operadors de transport de mercaderies perilloses per carretera, ferrocarril i via navegable, instal·lacions nuclears i radioactives, i instal·lacions de producció de substàncies perilloses. La garantia financera pot articular-se com: assegurança de RC mediambiental, aval bancari o reserva tècnica comptable. El RD 2090/2008 estableix el procediment d'exigència i el nivell mínim de garantia per a cada tipus d'activitat.

Una pòlissa de RC Mediambiental cobreix: danys a sòls (cost de descontaminació per retornar a l'estat bàsic previ al dany); danys a masses d'aigues superficials, subterrànies i costaneres (Art. 2 Llei 26/2007); danys a biodiversitat (espècies i hàbitats protegits per la Xarxa Natura 2000); danys a espais naturals protegits; i despeses de mesures preventives i reparatòries d'urgència adoptades per evitar o minimitzar el dany. Les exclusions habituals inclouen: danys intencionals del prenedor, contaminació difusa pre-existent sense causa identificable individual, i danys anteriors a la data d'efecte de la pòlissa.

La Directiva 2004/35/CE, Art. 1, i la Llei 26/2007, Art. 1, estableixen el principi que l'operador que causa el dany mediambiental n'ha de sufragar el cost de reparació. Per a les activitats de l'Annex III (subjectes a obligació legal), la responsabilitat és objectiva: el cost de reparació recau sempre sobre l'operador, independentment de la seva diligència o cura. Per a les activitats fora de l'Annex III, la responsabilitat és subjectiva: cal provar culpa o negligència de l'operador per exigir-li la reparació. Aquesta distinció és fonamental per determinar si cal una pòlissa específica d'Annex III o una extensió mediambiental a la RC general.

El RD 2090/2008, Arts. 38-45, estableix que l'Administració autonòmica competent en medi ambient avalua el dany i prescriu les mesures de reparació en tres nivells: mesures primàries (retorn de l'estat bàsic dels recursos danyats), mesures complementàries (compensació si la primària és impossible o desproporcionada) i mesures compensatòries (compensació per les pèrdues provisionals fins a la recuperació). El cost d'execució d'aquestes mesures és l'import que cobreix la pòlissa. L'assegurador pot impugnar la valoració administrativa davant la jurisdicció contenciosa-administrativa si considera que és desproporcionada.

La pòlissa específica de RC Mediambiental cobreix la responsabilitat derivada de la Llei 26/2007 (Annex III), incloent-hi danys al medi ambient propi de l'operador i la responsabilitat objectiva. La RC General amb extensió ambiental cobreix habitualment únicament la contaminació sobtada i accidental produïda a tercers, amb exclusió dels danys al medi ambient propi de l'operador i de la responsabilitat objectiva de l'Annex III. Per a empreses amb obligació legal de garantia financera per la Llei 26/2007, la RC general amb extensió ambiental no és suficient: cal una pòlissa específica de RC Mediambiental que cobreixi els danys definits per la llei i les mesures de reparació prescrites per l'Administració.

El procés de sinistre de RC Mediambiental segueix les etapes: comunicació immediata a l'Administració competent (CCAA en medi ambient) i a l'assegurador en el termini que estableix la pòlissa; adopció de mesures preventives urgents per l'operador per evitar l'extensió del dany; notificació de l'Administració de les mesures de reparació exigides (resolució administrativa); avaluació de la cobertura per l'assegurador i designació de pèrit mediambiental especialitzat; i execució de les mesures amb control de l'Administració. El termini de prescripció de l'acció de l'Administració per exigir reparació és de 5 anys des de la data de producció del dany (Art. 45 Llei 26/2007).