Assegurança de Caució Tècnica

La LCS Arts. 68-72 regula l'assegurança de caució com un triple contracte entre assegurador (qui garanteix), prenedor (el constructor o contractista) i beneficiari (l'Administració o el client privat). En cas d'incompliment del prenedor, l'assegurador paga directament al beneficiari sense necessitat de judici previ, de manera que la cobertura es fa efectiva amb la sola demostració de l'incompliment i la notificació formal. A diferència de l'aval bancari, la caució no afecta la línia de crèdit bancari de l'empresa: el constructor pot mantenir la seva capacitat de finançament intacta mentre aporta les garanties requerides. Per a AAPP, la caució és el vehicle habitual en substitució del dipòsit en efectiu.

La Llei 9/2017 LCSP (i el seu predecessor RDLeg 3/2011 TRLCSP) estableix un sistema de garanties escalonat: garantia provisional del 3% del pressupost base de licitació (prova que el licitador es compromet seriosament); garantia definitiva del 5% del pressupost d'adjudicació (garanteix el compliment del contracte durant l'execució); i garantia complementaria de fins al 10% del pressupost per als contractes especialment perillosos o amb baixes temeràries. La caució és la forma habitual d'aportar-les en lloc del dipòsit en efectiu a la Tresoreria de l'Administració, alliberant circulant de l'empresa.

La Llei 38/1999 d'Ordenació de l'Edificació, Arts. 17-19, estableix tres nivells de garantia: assegurança decennal obligatòria per als promotors d'habitatge (danys en elements estructurals durant 10 anys, amb l'import mínim del cost de reparació); garantia de bon fi d'obra (habitualment el 5% del preu de l'obra, vigent fins al lliurament definitiu); i garantia del període de garantia (1 any per acabats i defectes d'execució, 3 anys per impermeabilitat i estanqueitat, 10 anys per estructura). Totes tres poden articular-se com a assegurança de caució, preferible a l'aval bancari per al seu impacte nul al circulant.

El procés de sinistre de caució tècnica és específic i difereix de la RC ordinaria: el beneficiari notifica per escrit l'incompliment del prenedor (el constructor) a l'assegurador, descrivint l'incompliment concret. L'assegurador té dret a oposar-se si hi ha causa justificada d'incompliment del beneficiari o si el prenedor pot demostrar que l'incompliment no li és imputable. Si es confirma l'incompliment, l'assegurador paga al beneficiari i s'activa automàticament el dret de repetició contra el prenedor (Arts. 68-72 LCS): la caució NO és una assegurança d'indemnització definitiva — l'assegurador sempre recupera del prenedor el que ha pagat al beneficiari.

No hi ha límit legal per a l'import d'una caució tècnica, però les companyies estableixen límits per prenedor (línies de caució) basades en: solvència financera demostrada, historial de bon compliment en càucions anteriors, garanties addicionals aportades (béns immobles, avals personals dels socis, pignoració de comptes) i relació comercial existent. La prima habitual oscil·la entre el 0,5% i el 2% de l'import garantit per any, depenent del termini, el risc del beneficiari i el perfil del prenedor. Per a imports superiors a 5 milions d'euros és habitual la consindicalació entre diverses asseguradores, repartint el risc.

A Catalunya, les principals obligacions de caució tècnica inclouen: AAPP (tota licitació pública LCSP, garantia provisional 3% i definitiva 5%); promotors d'habitatge (LOE: decennal obligatori, bon fi recomanat); sector turístic (DL 7/2015 agències de viatge: aval o caució mínima de 60.000 euros); subministradors energètics (RDLeg 17/2021: garantia financera per a comercialitzadors d'energia elèctrica i gas); i gestors de residus (Llei 7/2022 de residus: garantia financera per a l'operació i el tancament d'instal·lacions). El corredor especialitzat ha d'identificar quin marc legal obliga el client a cada tipus de caució.