RoHS, REACH níquel i ISO rellotgeria en 3 segons.

La Directiva RoHS 2 (2011/65/UE, Annex III) estableix exempcions per a aplicacions on la substitució de les substàncies restringides (plom, mercuri, cadmi, crom VI, PBB, PBDE, ftalats) és tècnicament inviable. Per a rellotges electrònics, les exempcions més rellevants són: Exemp. 6(c): plom en soldadures d'aliatges de coure (fins al 4% en pes); Exemp. 7(a): mercuri en làmpades fluorescents de fons (rellotges amb display fluorescent); Exemp. 15: plom en soldadures de components electrònics i assemblees electròniques de «categories excloses» (instruments de mesura). Cal documentar l'aplicació de cada exempció al dossier tècnic RoHS. IgeraIndustria identifica quines exempcions RoHS 2 Annex III s'apliquen a cada component del rellotge electrònic i com documentar-les correctament.

La restricció de níquel de l'Annex XVII de REACH (entrada 27) estableix que les parts metàl·liques en contacte directe i prolongat amb la pell no poden alliberar níquel a una taxa superior a 0,5 µg/cm²/setmana (mètode assaig EN 1811:2011+A1:2015). Per als rellotges, les parts afectades inclouen: bracelet (acer inoxidable, or groc, plata), carcassa posterior, corona i botons. La norma ISO 12870:2016 (spectacle frames — requirements and test methods) no s'aplica a rellotges directament, però la metodologia d'assaig de níquel EN 1811 és la de referència. IgeraIndustria identifica quins components del rellotge estan subjectes a la restricció de níquel REACH, quin mètode d'assaig cal aplicar i com documentar la conformitat al dossier tècnic.

La norma ISO 3159:2009 (Horology — Wrist-watches — Shock-resistance) defineix l'assaig de resistència al xoc mecànic per a rellotges de polsera. L'assaig consisteix en dos impactes de 5 000 g durant 1 ms aplicats en posicions específiques (corona a les 3h i corona a les 9h). Després del xoc, el rellotge no ha de presentar diferències de marxa superiors a ±60 s/dia (para rellotges mecànics) o ±4 s/dia (per a rellotges de quars de classe A). La funció de les rodes, àncora i espiral no ha de quedar pertorbada. La denominació «Shock Resistant» a la publicitat o al dial requereix complir ISO 3159. IgeraIndustria explica el protocol d'assaig ISO 3159 complet, els criteris d'acceptació per categoria de rellotge i la documentació necessària per al dossier tècnic.

La norma ISO 764:2020 (Horology — Magnetic resistant watches) estableix els requisits per classificar un rellotge com a «magnetic resistant» o «antimagnètic». L'assaig consisteix en exposar el rellotge a un camp magnètic de 4 800 A/m (60 oersted) i verificar que la variació de la marxa abans i després no superi +30/−30 s/dia per a rellotges mecànics. Alguns rellotges (anomenats «Master Chronometer» o «Milgauss») pretenen resistències a camps molt superiors (1 Tesla = 10 000 gauss), però ISO 764 només certifica el nivell estàndard de 4 800 A/m. IgeraIndustria explica les diferències entre els nivells de resistència magnètica, el protocol d'assaig ISO 764 i quina documentació cal per al dossier tècnic.

La norma ISO 22810:2010 (Horology — Water-resistant watches) estableix els assajos d'estanqueïtat per a rellotges resistents a l'aigua. La classificació ATM indica la pressió estàtica que el rellotge pot suportar en assaig de laboratori: 3 ATM (30 m): resistència a aigüesd de pluja i esquitxades; 5 ATM (50 m): nedada lleugera sense immersió; 10 ATM (100 m): natació i snorkel; 20 ATM (200 m) o més: busseig recreatiu (ISO 6425 per a rellotges de bussejador). IMPORTANT: la classificació ATM no equival a la profunditat d'immersió segura en ús real. ISO 22810 exigeix tres assajos: (1) overpressure (110% de la pressió nominal a 25°C), (2) condensació (60°C superfície → 18°C durant 1 min) i (3) condensació en immersió. IgeraIndustria explica la diferència entre ISO 22810 i ISO 6425, el protocol d'assaig per a cada ATM i com etiquetar correctament la resistència a l'aigua.

A Espanya, la Llei 17/1985 de metalls preciosos i el seu Reglament (RD 197/1988, actualitzat per RD 1273/1999) regulen l'etiquetatge i la contrastació de rellotges amb caixa o bracelet d'or, plata o platí. Els requisits principals: (1) marca de contrastació obligatòria: títol oficial de la lliga (or: 750‰ = 18 quilats, 585‰ = 14 quilats; plata: 925‰, 800‰; platí: 950‰); (2) marca del fabricant/importador registrada al Consell Superior de Cámaras; (3) el control el realitzen laboratoris de contrastació acreditats o el Laboratorio Oficial de Metales Preciosos (Madrid). Les indicacions com «Gold Plated» o «Gold Filled» estan regulades i no poden induir a confusió amb or massís. IgeraIndustria identifica els requisits de contrastació i etiquetatge per a cada metall preciós i com obtenir la marca de contrastació.