IgeraGestories respon les consultes sobre herències i donacions a Catalunya en menys de 4 segons

Segons l'Art. 1 Llei 29/1987 LISD, l'impost recau sobre els hereus i legataris. El causant (la persona difunta) ha de tenir residència habitual o béns a Catalunya perquè la Generalitat sigui competent. Els hereus residents a Catalunya tributen per obligació personal, és a dir, per tot el patrimoni hereditari mundial. Els hereus no residents a Catalunya (però residents a Espanya) tributen per obligació real, únicament pels béns situats a Catalunya. La normativa aplicable és la de la comunitat autònoma de residència del causant durant els darrers cinc anys.

La Llei 19/2010 Art. 7 estableix reduccions generoses per als grups I i II (cònjuge, fills, parents directes). Per a fills menors de 21 anys, la reducció de la base imposable és de fins a 100.000€ per fill, amb un increment de 12.000€ per cada any menys de 21 que tingui el fill, amb un màxim de 196.000€. Per al cònjuge (o parella de fet registrada), la reducció és de 100.000€ a la base imposable, més la bonificació del 99% a la quota resultant. En la pràctica, les herències entre cònjuges i entre pares i fills a Catalunya estan pràcticament exemptes de tributació.

La Llei 19/2010 Art. 58bis estableix una bonificació del 99% en la quota de l'ISD per als grups I i II (descendents, cònjuge i ascendents directes). Aquesta bonificació s'aplica sobre la quota tributària resultant després d'haver aplicat les reduccions a la base imposable. El procediment és: primer es calcula la base imposable, es resten les reduccions per parentiu i circumstàncies personals, s'aplica la tarifa progressiva de l'impost, i finalment s'aplica la bonificació del 99% sobre la quota resultant. Això elimina pràcticament tota tributació per a les famílies directes.

Segons l'Art. 67 RISD RD 1629/1991, el termini és de 6 mesos des de la data de defunció. Si el termini és insuficient, es pot sol·licitar una pròrroga de 6 mesos addicionals, sempre que la sol·licitud es presenti dins dels primers 5 mesos des de la defunció. Si es presenta la declaració fora de termini sense pròrroga, a partir del setè mes s'acumulen interessos de demora (3,75% anual, Art. 26 LGT) fins al moment del pagament. A Catalunya la declaració s'efectua davant l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), no davant l'AEAT.

La Llei 19/2010 Arts. 55-57 regula les donacions. La donació de diners als fills o néts per a l'adquisició de l'habitatge habitual gaudeix d'una reducció del 70% (màxim 60.102€ de reducció). La donació d'un negoci familiar gaudeix d'una reducció del 95% si és l'activitat econòmica principal del donant. Per a les donacions generals (no acollides a cap reducció específica), s'aplica la mateixa escala tarifària que a les successions, però sense la bonificació del 99% que s'aplica exclusivament a les herències entre familiars directes. Les donacions han de fer-se en escriptura pública per accedir a les reduccions.

El Codi Civil Català Llibre IV, Arts. 426-1 a 426-42, regula el fideïcomís, una institució típicament catalana. El fideïcomís permet al testador establir una substitució fideicomissària: el primer hereu (fiduciari) rep l'herència però amb l'obligació de conservar-la i lliurar-la al segon hereu (fideicomissari) en el moment establert al testament. Fiscalment, el fideïcomís genera una doble tributació per ISD: el fiduciari paga quan rep l'herència, i el fideicomissari paga quan li és lliurada. A Catalunya existeixen formes específiques com el fideïcomís de residu (el fiduciari pot consumir els béns) que tenen tractament fiscal particular.