IgeraGestories respon les consultes sobre concurs de creditors i reestructuració en menys de 4 segons

Segons els Arts. 2-5 TRLC RDLeg 1/2020, l'empresari té l'obligació de sol·licitar el concurs voluntari en els 2 mesos següents al moment en què coneixia o hauria d'haver conegut la seva situació d'insolvència actual (incapacitat de complir regularment les obligacions exigibles). Si la insolvència és previsible però no s'ha produït encara, l'empresari pot sol·licitar el concurs de forma voluntària. No presentar el concurs en el termini legal quan hi ha insolvència actual pot generar responsabilitat personal del deutor o dels seus administradors en cas de concurs culpable.

El TRLC estructura el concurs en les fases següents. Primer, la fase de sol·licitud i declaració davant el Jutjat Mercantil competent. Segon, la fase comuna: nomenament de l'administrador concursal, elaboració de l'inventari de la massa activa i reconeixement i classificació de crèdits en la llista de creditors. Els crèdits es classifiquen en privilegiats especials (garantits per béns concrets), privilegiats generals (salaris fins a 60 dies SMI, FOGASA, AEAT fins al 50%, Seguretat Social fins al 50%), ordinaris (proveïdors, bancs no garantits) i subordinats (sancions, crèdits de parts vinculades). Tercer, la fase de conveni o liquidació. Quart, la fase de qualificació si hi ha indicis de dol o culpa en la insolvència.

La Llei 16/2022 transposava la Directiva Europea 2019/1023 sobre marcs de reestructuració preventiva. Les principals novetats són: la creació dels plans de reestructuració preventiva (extraconcursals) que poden ser vinculants per a tots els creditors si s'aproven per les majories requerides (dos terços per classe de crèdit); l'homologació judicial sense unanimitat a través del mecanisme del crammed-down; el silenci automàtic (paralització d'execucions individuals) durant fins a 4 mesos mentres es negocia el pla; i la millora significativa de la figura de l'exoneració del passiu insatisfet (EPI) per a persones físiques.

Els Arts. 486-502 TRLC, modificats per la Llei 16/2022, regulen l'exoneració del passiu insatisfet (EPI), el mecanisme de segon oportunitat per a persones físiques (tant empresaris com particulars). Permet exonerar tots els deutes no satisfets en el concurs, amb les excepcions de: aliments, multes penals, crèdits de l'AEAT i de la Seguretat Social fins a 10.000€ cadascun (límit ampliat per la Llei 16/2022), i responsabilitats per delictes econòmics en els 10 anys anteriors. El deutor queda lliure dels deutes restants en un termini de 3 a 5 anys, aconseguint el que la norma denomina fresh start.

El TRLC Arts. 269-340 estableix el següent ordre de pagament: en primer lloc els crèdits contra la massa (costos del procediment concursal, salaris posteriors a la declaració del concurs, honoraris de l'administrador concursal); en segon lloc els crèdits privilegiats especials (hipoteques i penyores, pagats exclusivament sobre el bé garantit); en tercer lloc els crèdits privilegiats generals (salaris fins a 60 dies SMI, FOGASA, crèdits tributaris i de la Seguretat Social fins al 50% del seu import); en quart lloc els crèdits ordinaris (la majoria dels proveïdors i entitats financeres no garantides); i en últim lloc els crèdits subordinats (sancions administratives i penals, crèdits comunicats fora de termini, crèdits de parts relacionades amb el deutor).

A l'Impost de Societats, l'Art. 11.13 LIS estableix que les dotacions per deteriorament de crèdits que hagin estat reconeguts en el procediment concursal (crèdits concursals) no estan subjectes a les limitacions temporals generals per a la deducció de deterioraments, i són fiscalment deduïbles en el mateix exercici del seu reconeixement comptable. A l'IRPF, l'Art. 33.1 LIRPF reconeix que la pèrdua de valor d'una inversió en una empresa concursada constitueix una pèrdua patrimonial deduïble en la base de l'estalvi quan el crèdit sigui declarat incobrable, ja sigui per resolució judicial o per antiguitat superior a un any amb constància documental de les gestions de cobrament.