Llei 24/2015 de Mesures Urgents d'Habitatge Digne a Catalunya: Lloguer Social i Pobresa Energètica

Llei 24/2015 de mesures urgents per a l'emergència habitacional i la pobresa energètica a Catalunya

La Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica és una de les normes de protecció de drets socials més avançades d'Europa. Va introduir l'obligació de les entitats financeres d'oferir lloguer social abans de qualsevol desnonament, la suspensió dels talls de subministraments bàsics per a col·lectius vulnerables i mesures contra la pobresa energètica. Aquí trobareu la guia pràctica de la seva aplicació per a comunitats de propietaris i administradors de finques.

POBRESA ENERGÈTICA: Situació en la qual una persona o unitat de convivència no pot pagar els subministraments energètics bàsics (electricitat, gas, calefacció) necessaris per a una vida digna. La Llei 24/2015 (Art. 6) defineix la pobresa energètica i obliga les empreses subministradores a no tallar el subministrament als usuaris vulnerables sense la intervenció prèvia dels serveis socials competents.

300.000+

"Llars catalanes en situació de pobresa energètica el 2024, sense capacitat de pagar les factures de llum, gas o calefacció. La Llei 24/2015 protegeix aquestes famílies dels talls de subministrament i dels desnonaments mentre segueixen en procés de regularització."

— Enquesta de condicions de vida, IDESCAT 2024

L'obligació de lloguer social per a entitats financeres: el nucli de la Llei 24/2015

L'Art. 5 de la Llei 24/2015 va establir una obligació revolucionària en el context europeu: les entitats financeres (bancs, caixes, fons d'inversió) i grans tenidors d'habitatge (persones jurídiques amb 15 o més habitatges a Catalunya, reduïts a 10 per la Llei 1/2022) que vulguin iniciar un procediment de desnonament d'un habitatge habitual han d'oferir prèviament un lloguer social a l'ocupant si aquest es troba en situació de risc d'exclusió residencial. El lloguer social ha de tenir un preu assequible (limitat a percentatge dels ingressos de l'unitat familiar) i una durada mínima de 3 anys (ampliada a 5 anys per la Llei 4/2016). L'incompliment d'aquesta obligació permet al jutge suspendre el desnonament.

Suspensió de desnonaments per a col·lectius vulnerables

L'Art. 5.4 de la Llei 24/2015, en connexió amb les modificacions introduïdes per la Llei 4/2016 i la Llei 1/2022, estableix la suspensió dels procediments de desnonament quan l'afectat és una persona o unitat familiar en situació de risc d'exclusió residencial i no disposa d'alternativa habitacional. El jutge competent ha de posar en coneixement dels serveis socials municipals la situació, i el procediment queda suspès fins que els serveis socials informen sobre la situació de l'afectat i proposen mesures alternatives. La suspensió té una durada màxima d'un mes per als municipis que no siguin capitals de comarca o de gran població, i de tres mesos per als que sí ho siguin (com Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona).

Pobresa energètica: prohibició de talls de llum, gas i aigua

L'Art. 6 de la Llei 24/2015 prohibeix als subministradors d'electricitat, gas natural i aigua de tallar el subministrament als usuaris en situació de pobresa energètica definida per la llei (ingressos inferiors a 1,5 vegades l'IPREM, o 2 vegades en cas de família nombrosa o amb membres amb discapacitat) sense que prèviament els serveis socials municipals hagin comunicat a l'empresa si l'usuari es troba en situació de vulnerabilitat. Si els serveis socials confirmen la vulnerabilitat, l'empresa subministradora no pot tallar el subministrament mentre l'usuari estigui en procés d'atenció social. Aquesta mesura ha generat una reducció significativa dels talls de subministrament a Catalunya des de la seva entrada en vigor.

Mesura Article Modif. posterior Lloguer social obligatori (grans tenidors) Art. 5 L24/2015 Llei 4/2016, Llei 1/2022 Suspensió desnonaments vulnerables Art. 5.4 L24/2015 Llei 4/2016 Prohibició talls de subministraments Art. 6 L24/2015 Sense modificació substancial Definició gran tenidor (15 → 10 hab.) Art. 5 L24/2015 Llei 1/2022 (reducció a 10 hab.)

Modificacions posteriors: Llei 4/2016 i Llei 1/2022

La Llei 24/2015 ha estat modificada significativament per dues normes posteriors. La Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial, va ampliar el termini mínim del lloguer social de 3 a 5 anys i va precisar els criteris de vulnerabilitat. La Llei 1/2022, del 3 de març, per als drets habitacionals de les persones grans, va reduir el llindar de grans tenidors de 15 a 10 habitatges i va ampliar les mesures de protecció als desnonaments per ocupació sense títol habilitant (que no estaven coberts per la Llei 24/2015 original). Aquestes modificacions fan que la normativa vigent sigui la combinació de la Llei 24/2015 amb les modificacions introduïdes per les Lleis 4/2016 i 1/2022.

Impacte per a les comunitats de propietaris i els administradors de finques

Per a les comunitats de propietaris, la Llei 24/2015 planteja situacions pràctiques rellevants: quan un propietari morós de la comunitat és un gran tenidor o una entitat financera, la comunitat pot trobar-se en la situació que el procés de reclamació del deute es complica per les mesures de protecció de la llei. Per als administradors de finques, la Llei 24/2015 és rellevant quan gestionen situacions de propietaris en dificultat (que no paguen les quotes comunitàries per manca de recursos), on cal derivar als serveis socials i al lloguer social de l'Agència de l'Habitatge. A més, l'administrador ha de conèixer els requisits de la llei per poder informar correctament els propietaris que vulguin desnonar llogataris en situació vulnerable.

Com ho resol IgeraFincas

Pregunta:

"La llum de la meva comunitat ha estat tallada per un impagament del propietari morós. La Llei 24/2015 ens protegeix?"

IgeraFincas respon:

"La Llei 24/2015 protegeix els usuaris finals (persones físiques en situació de vulnerabilitat) dels talls de subministrament d'ús personal. El cas d'una comunitat de propietaris és diferent: el subministrament elèctric de les zones comunes d'una comunitat no és un subministrament d'habitatge individual, sinó un contracte de serveis. La protecció de la Llei 24/2015 s'aplica als habitatges individuals. No obstant, si el tall de llum a les zones comunes posa en risc la seguretat dels residents (ascensor, il·luminació d'escales), el president de la comunitat pot recórrer a la via urgent i recuperar el subministrament pagant el deute pendent i iniciant posteriorment l'acció de reclamació contra el propietari morós."

Els propietaris de les vostres comunitats pregunten sobre els seus drets davant els desnonaments?

IgeraFincas informa sobre la Llei 24/2015, les mesures de protecció i els recursos disponibles, sense interrupcions

Prova gratis 14 dies — sense targeta

En resum: Llei 24/2015 per a comunitats i administradors

Grans tenidors (10+ habitatges, Llei 1/2022) han d'oferir lloguer social abans de desnonar (Art. 5 L24/2015) Els desnonaments de persones vulnerables es poden suspendre fins a 3 mesos mentre actuen els serveis socials Les empreses de llum, gas i aigua no poden tallar el subministrament a usuaris vulnerables sense aval dels serveis socials (Art. 6 L24/2015) La llei ha estat modificada per la Llei 4/2016 (amplia a 5 anys el lloguer social) i la Llei 1/2022 (redueix el llindar de grans tenidors) Per als administradors, la clau és derivar les situacions de vulnerabilitat als serveis socials municipals

Preguntes freqüents sobre la Llei 24/2015

Soc propietari d'un pis llogat i el llogatari no paga. La Llei 24/2015 m'impedeix desnonar-lo? No si sou una persona física amb menys de 10 habitatges en propietat. La Llei 24/2015 obliga principalment les entitats financeres i els grans tenidors (persones jurídiques o físiques amb 10 o més habitatges, per la Llei 1/2022). Si sou un particular amb un o pocs habitatges, podeu iniciar el desnonament per la via judicial ordinària. No obstant, el jutge pot comunicar la situació als serveis socials, que poden intervenir i proposar mesures d'atenció al llogatari.

Quins ingressos es consideren vulnerabilitat per a la Llei 24/2015? La llei considera situació de risc d'exclusió residencial les unitats de convivència amb ingressos inferiors a 2 vegades l'IPREM (Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples) en el cas general, 2,5 vegades si hi ha algun membre amb discapacitat reconeguda del 33% o superior, i 3 vegades en cas de família nombrosa. L'IPREM del 2026 és de 600,53 euros mensuals, de manera que el llindar bàsic és d'uns 1.200 euros mensuals net per a la unitat familiar.

La Llei 24/2015 s'aplica als habitatges ocupats il·legalment? La Llei 24/2015 original s'aplicava als llogataris i als ocupants amb títol. La Llei 1/2022 va ampliar parcialment la protecció als ocupants sense títol habilitant, però de manera més limitada i sempre que l'habitatge sigui la residència habitual de la persona vulnerable i que l'ocupació s'hagi iniciat en un context de necessitat habitacional. La protecció no s'aplica a les ocupacions amb finalitat especulativa o delinqüencial.

Una comunitat de propietaris és un gran tenidor? Una comunitat de propietaris no és una persona jurídica en sentit estricte (no té personalitat jurídica plena), i el còmput d'habitatges del règim de grans tenidors no s'aplica als habitatges individuals dels propietaris de la comunitat sumats. El concepte de gran tenidor fa referència a una sola persona (física o jurídica) que sigui propietària de 10 o més habitatges. Els propietaris individuals de la comunitat es compten cadascun per separat.

La llei afecta els contractes de lloguer dels habitatges de la comunitat que un propietari lloga? La Llei 24/2015 afecta qualsevol propietari que sigui gran tenidor (10+ habitatges) si vol iniciar un desnonament. Per als petits propietaris (menys de 10 habitatges), la llei no imposa l'obligació d'oferir lloguer social, però el jutge pot suspendre temporalment el desnonament si l'afectat és vulnerable i derivar el cas als serveis socials. La llei de lloguer estatal (LAU) i la Llei 12/2023 per al dret a l'habitatge de l'Estat també introdueixen mesures de protecció complementàries.

Com pot un propietari saber si el seu llogatari pot acollir-se a la protecció de la Llei 24/2015? El propietari no té accés directe a la informació econòmica del llogatari per determinar si és vulnerable. En un procediment de desnonament, és el jutge qui sol·licita als serveis socials un informe sobre la situació del llogatari. Si els serveis socials confirmen la vulnerabilitat, el jutge pot suspendre el procediment. Per minimitzar riscos, els propietaris que llogen per primera vegada haurien de sol·licitar documentació acreditativa de solvència al potencial llogatari abans de signar el contracte.

Voleu que els propietaris entenguin els seus drets i obligacions sense saturar el vostre despatx?

IgeraFincas té la Llei 24/2015, la Llei 4/2016 i la Llei 1/2022 indexades i respon en temps real

Prova gratis 14 dies — sense targeta

Darrera actualitzacio: juny 2026 | Autor: Equip IgeraSolutions | Fonts: Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica (DOGC núm. 6919), Llei 4/2016 de 23 de desembre, Llei 1/2022 de 3 de març, IDESCAT 2024, Agència de l'Habitatge de Catalunya | IgeraFincas — prova gratis 14 dies.

COMPARTIR

Productos relacionados

IgeraFincas

Artículos relacionados

Automatiza las consultas de tus vecinos con IA