Doble Materialitat CSRD: Què Significa (Amb Exemples Pràctics)

La doble materialitat és el concepte que determina quina informació de sostenibilitat ha de reportar la teva empresa sota la CSRD (Directiva UE 2022/2464) i els estàndards ESRS. No n'hi ha prou amb preguntar-se "com afecta el canvi climàtic a l'empresa"; també cal preguntar "com afecta l'empresa al canvi climàtic, a les persones i al medi ambient". Aquest article explica les dues dimensions amb exemples concrets d'empreses catalanes.

Materialitat d'impacte: com afecta l'empresa al món

La materialitat d'impacte ("inside-out", de dins cap a fora) avalua els efectes reals o potencials, positius o negatius, que l'activitat de l'empresa i la seva cadena de valor tenen sobre les persones i el medi ambient. Segons l'ESRS 1, aquest impacte s'avalua per la seva escala (gravetat), abast (nombre de persones o extensió afectada) i caràcter irremeiable (si es pot revertir), i per als impactes potencials també per la seva probabilitat.

Exemple pràctic: Una empresa tèxtil de Mataró amb proveïdors a Bangladesh té un impacte material en drets humans si als seus tallers subcontractats hi ha condicions laborals deficients (jornades excessives, salaris per sota del mínim vital). Encara que aquest risc no afecti directament el compte de resultats de l'empresa catalana a curt termini, l'impacte sobre les persones treballadores és real i s'ha de reportar sota ESRS S2 (Treballadors de la cadena de valor).

Materialitat financera: com afecta el món a l'empresa

La materialitat financera ("outside-out", de fora cap a dins) avalua si un tema de sostenibilitat genera riscos o oportunitats financeres rellevants per a l'empresa: efectes sobre el rendiment, la posició financera, els fluxos de caixa, l'accés a finançament o el cost de capital, a curt, mitjà o llarg termini.

Exemple pràctic: Una empresa química de Tarragona depèn d'aigua industrial per als seus processos de refredament. Si opera en una zona amb estrès hídric creixent (com bona part de Catalunya en anys de sequera), l'escassetat d'aigua és un risc financer material: pot obligar a aturades de producció, augmentar costos operatius o requerir inversions en tecnologia de reciclatge d'aigua. Aquest risc s'ha de reportar sota ESRS E3 (Recursos hídrics i marins) des de la perspectiva financera, independentment de si l'empresa mateixa contribueix significativament a l'estrès hídric regional.

Quan els dos tipus de materialitat coincideixen

Molts temes són materials des de les dues perspectives simultàniament, cosa que reforça la seva prioritat a l'informe. Les emissions de gasos d'efecte hivernacle (ESRS E1) en són l'exemple més clar:

• Impacte: les emissions de la planta contribueixen al canvi climàtic, que afecta comunitats i ecosistemes arreu del món.
• Financer: el preu creixent dels drets d'emissió del règim ETS de la UE, els possibles impostos al carboni futurs i l'exigència de clients grans (que sovint exigeixen dades de Scope 1-2-3 als seus proveïdors) representen un risc financer directe.

Una fàbrica de components d'automoció al Vallès n'és un cas típic: les seves emissions de Scope 1 i 2 tenen impacte climàtic directe, i alhora el seu client OEM alemany li exigeix contractualment un pla de reducció d'emissions per continuar formant part de la cadena de subministrament. Aquí la materialitat és doble de manera evident.

Un tema pot ser material només des d'una perspectiva?

Sí, i és un error habitual pensar que cal que coincideixin totes dues. Alguns exemples:

• Només impacte, no financer: una empresa de serveis professionals a Barcelona amb una plantilla reduïda i sense operacions industrials pot tenir un impacte molt limitat en biodiversitat, però si lloga oficines en un edifici certificat amb pràctiques questionables de gestió de residus, pot haver-hi un impacte indirecte rellevant sense que representi cap risc financer per a l'empresa mateixa.
• Només financer, no impacte directe: una asseguradora catalana no genera un impacte directe significatiu sobre el clima a través de les seves oficines, però els riscos climàtics físics (inundacions, incendis) afecten directament la seva cartera d'assegurances de dany, cosa que la converteix en un tema financerament material encara que l'impacte directe de l'empresa sigui baix.

Com es documenta el procés d'avaluació?

L'ESRS 1 exigeix que l'empresa documenti el procés seguit, no només el resultat. Això inclou:

1. Identificació dels temes candidats: a partir de la llista de subtemes ESRS (E1-E5, S1-S4, G1) i temes propis de l'empresa i el seu sector.
2. Consulta amb grups d'interès: treballadors, comunitats afectades, inversors, clients i proveïdors, per identificar impactes i riscos que l'equip intern podria no detectar.
3. Avaluació quantitativa i qualitativa: puntuació de cada tema segons els criteris d'escala, abast, irreversibilitat i probabilitat (impacte) o magnitud i probabilitat (financer).
4. Establiment de llindars: definició del punt a partir del qual un tema es considera material, amb justificació documentada.
5. Revisió i actualització anual: l'avaluació de materialitat no és estàtica; ha de revisar-se cada exercici a mesura que canvien les operacions, la cadena de valor o el context regulatori.

Preguntes freqüents

Qui ha d'aplicar la doble materialitat sota CSRD?

Totes les empreses subjectes a CSRD (Directiva UE 2022/2464): grans empreses (més de 250 treballadors o determinats llindars de facturació/actius), PIMES cotitzades i, en un termini posterior, determinades empreses no europees amb activitat significativa a la UE. El calendari d'aplicació es distribueix per onades entre 2025 i 2029 segons el tipus i mida de l'empresa.

Cal reportar un tema si només és material des de la perspectiva financera?

Sí. L'ESRS 1 estableix que n'hi ha prou amb una de les dues dimensions (impacte o financera) perquè el tema sigui material i s'hagi d'incloure a l'informe de sostenibilitat, encara que l'altra dimensió no sigui rellevant.

Qui participa en el procés de consulta amb grups d'interès?

L'ESRS 1 recomana incloure treballadors propis i de la cadena de valor, comunitats locals afectades, inversors, clients, proveïdors i, si escau, organitzacions de la societat civil o experts sectorials, per assegurar que l'avaluació reflecteixi perspectives externes i no només la visió interna de l'empresa.

Amb quina freqüència s'ha de revisar l'avaluació de materialitat?

L'avaluació ha de revisar-se com a mínim cada exercici de reporting, i sempre que hi hagi canvis significatius en les operacions, adquisicions, nous mercats o modificacions rellevants en el marc regulatori aplicable.

Com ajuda IgeraRegTech en aquest procés?

IgeraRegTech indexa el text complet de la CSRD, l'ESRS 1 i els deu estàndards temàtics (E1-E5, S1-S4, G1), i respon a consultes de l'equip de sostenibilitat citant l'article i apartat exactes, ajudant a documentar per què cada tema es considera material o no material segons les dues dimensions.