Guia jurídica · 2026 · Codi Civil de Catalunya

Drets del Llogater davant la Comunitat de Propietaris a Catalunya 2026

Quan un pis d'una comunitat de propietaris està llogat, sorgeixen dubtes freqüents sobre la posició de l'arrendatari: pot assistir a la junta? Pot votar? Qui paga què? Aquesta guia explica els drets i obligacions del llogater davant la comunitat de veïns segons el Codi Civil de Catalunya i la Llei d'Arrendaments Urbans.

Veu, no vot

dret bàsic del llogater a la junta

Delegació

escrita del propietari per poder votar

Propietari

respon sempre de les quotes davant la comunitat

Referència legal: Codi Civil de Catalunya (CCC) Art. 553-17 i 553-45 · Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) Art. 20

Resum clau

El llogater no és membre de la comunitat de propietaris: aquesta condició la conserva sempre el propietari titular. Segons l'Art. 553-17 CCC, el llogater pot assistir a la junta i parlar-hi, però només pot votar si el propietari li dona una delegació expressa i per escrit. La responsabilitat de pagar les quotes comunitàries recau sempre en el propietari, encara que el contracte d'arrendament pugui repercutir algunes despeses ordinàries al llogater.

Preguntes freqüents sobre el llogater i la comunitat a Catalunya

Pot un llogater assistir a la junta de propietaris a Catalunya?

Sí, l'arrendatari d'un habitatge dins d'una comunitat de propietaris té reconegut el dret d'assistència a la junta, però amb un abast limitat en comparació amb el propietari. L'Art. 553-17 del Codi Civil de Catalunya regula aquesta figura de forma específica per al territori català.

En concret, el llogater pot:

  • Assistir a la junta quan l'assumpte a tractar afecti directament l'ús o el gaudi del seu habitatge (per exemple, obres que afectin la seva vivenda, canvis en els serveis comuns o normes de convivència).
  • Intervenir amb veu per exposar la seva posició sobre aquests assumptes, sense que això impliqui capacitat de decisió pròpia.
  • Votar únicament si el propietari li ha atorgat una delegació expressa i per escrit, especificant els punts concrets de l'ordre del dia sobre els quals pot exercir el vot en nom seu.

Sense aquesta delegació, l'assistència del llogater a la junta és merament informativa: pot escoltar, preguntar i opinar, però el vot final correspon exclusivament al propietari, encara que aquest no hi assisteixi.

És habitual que aquesta qüestió generi confusió a la pràctica, especialment en comunitats amb un percentatge alt de pisos llogats. Un sistema digital com IgeraFincas permet a l'administrador registrar qui té delegació de vot vigent per a cada junta, evitant errors en el còmput dels acords.

Qui paga les derrames a la comunitat, el propietari o el llogater?

La regla general, i la que preval llevat de pacte contrari, és que totes les quotes comunitàries les paga el propietari. Això és així perquè la quota de participació en les despeses comunitàries és una obligació inherent a la propietat de l'immoble, no a l'ús que se'n fa.

Dins d'aquesta regla general, cal distingir dos tipus de despeses:

  • Despeses extraordinàries (derrames): obres estructurals, reformes de façana, instal·lació d'ascensor, millores de l'edifici. Aquestes sempre les assumeix el propietari, ja que incrementen o mantenen el valor patrimonial de l'immoble, independentment de qui l'habiti en el moment de l'obra.
  • Despeses ordinàries de manteniment: neteja de zones comunes, consum d'enllumenat comunitari, manteniment de l'ascensor. L'Art. 20 de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) permet que aquestes es repercuteixin al llogater, però només si el contracte d'arrendament ho recull de forma expressa, amb el desglossament de l'import anual i el seu concepte.

Si el contracte no diu res sobre la repercussió de despeses, s'entén que el propietari les assumeix totes. La comunitat, en tot cas, sempre emet el rebut de la quota a nom del propietari titular del pis, mai a nom del llogater.

IgeraFincas permet a l'administrador identificar clarament quina part de la quota comunitària és repercutible segons el tipus de contracte de cada pis, facilitant la informació que el propietari necessita per liquidar comptes amb el seu llogater.

Quines obligacions té el llogater davant la comunitat de veïns?

Encara que el llogater no forma part de la comunitat de propietaris com a membre de ple dret, sí que ha de respectar el règim de convivència que regeix l'edifici mentre hi resideix. Les obligacions principals són:

  • Respectar les normes de règim interior: horaris de silenci, ús dels espais comuns (piscina, jardins, sala comunitària), normes sobre animals domèstics o estesa de roba, quan els estatuts o el reglament de règim intern les regulin.
  • No causar molèsties als veïns: les activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites estan prohibides tant per al propietari com per a qui ocupa l'habitatge, inclòs el llogater.
  • Facilitar l'accés per a reparacions urgents: quan calgui intervenir a l'habitatge per reparar una avaria que afecti elements comuns (canonades, instal·lacions generals), el llogater ha de permetre l'accés en condicions raonables.

Aquestes obligacions no es deriven directament de la relació amb la comunitat, sinó del contracte d'arrendament: si el llogater les incompleix, qui respon davant la comunitat és el propietari, i és aquest qui, al seu torn, pot exigir responsabilitats al llogater segons el que estableixi el contracte i la LAU.

Per aquest motiu, és habitual (i recomanable) que el propietari lliuri al llogater una còpia de les normes de règim interior de la comunitat en el moment de signar el contracte, evitant conflictes posteriors per desconeixement.

Pot la comunitat reclamar directament al llogater el pagament d'una quota impagada?

No, com a regla general. La relació jurídica de la comunitat de propietaris s'estableix amb el propietari titular registral de l'habitatge, no amb qui l'ocupa en règim de lloguer. Si un pis acumula quotes impagades, el procediment de reclamació previst a l'Art. 553-45 CCC (requeriment fefaent i, posteriorment, demanda monitori) s'adreça sempre al propietari.

Aquesta distinció és rellevant perquè, a la pràctica, alguns administradors o presidents de comunitat intenten reclamar directament al llogater quan detecten que el pis està ocupat per un arrendatari i no localitzen el propietari. Aquesta pràctica no té base legal:

  • El llogater no signa cap document amb la comunitat que el converteixi en deutor directe.
  • Encara que el contracte d'arrendament repercuteixi despeses comunitàries ordinàries al llogater, aquesta és una obligació entre propietari i llogater, no entre llogater i comunitat.
  • La comunitat només pot embargar l'immoble (i, per tant, actuar contra qui en sigui titular registral), no els béns personals del llogater per un deute que no és seu davant la comunitat.

Si el propietari no és localitzable, la comunitat pot notificar el requeriment al domicili de l'habitatge (on hi visqui el llogater), ja que és un domicili vàlid a efectes de notificació, però el destinatari legal de l'obligació de pagament continua sent el propietari.

Ha d'informar el propietari a la comunitat quan llogui el seu pis?

No hi ha una obligació legal expressa que imposi al propietari comunicar formalment a la comunitat que ha llogat el seu pis com a requisit de validesa del contracte d'arrendament. Tanmateix, és una pràctica molt recomanable per diversos motius pràctics:

  • Facilita la convocatòria de juntes: si el propietari vol que el seu llogater el representi amb delegació de vot, l'administrador necessita saber a qui adreçar la convocatòria i la documentació.
  • Millora la gestió d'incidències: si hi ha una avaria o una obra que afecta l'habitatge llogat, l'administrador pot contactar directament amb qui hi viu en comptes de dependre exclusivament del propietari, que pot no ser-hi disponible de forma immediata.
  • Evita confusions en notificacions: tenir registrades les dades de contacte del llogater permet a la comunitat comunicar-se correctament sense assumir, per error, que el llogater té les mateixes obligacions o drets que el propietari.

IgeraFincas permet vincular les dades de contacte del llogater al perfil del propietari dins de cada habitatge, mantenint clara la diferència de rols i facilitant que l'administrador sàpiga en tot moment a qui ha d'adreçar cada tipus de comunicació.

Marc legal de referència a Catalunya

La posició del llogater davant la comunitat de propietaris es regula principalment pel Codi Civil de Catalunya (Llibre Cinquè, propietat horitzontal) i, en allò relatiu a la relació contractual amb el propietari, per la Llei d'Arrendaments Urbans (Llei 29/1994).

Art. 553-17 CCC

Dret d'assistència i veu del llogater a la junta; vot només amb delegació expressa

Art. 553-45 CCC

La reclamació de quotes impagades s'adreça sempre al propietari, no al llogater

Art. 20 LAU

Possibilitat de repercutir despeses ordinàries de la comunitat al llogater si el contracte ho preveu

Com gestionar la relació amb llogaters amb IgeraFincas

IgeraFincas ajuda l'administrador a mantenir clara la diferència de drets i obligacions entre propietaris i llogaters, sense complicar la gestió del dia a dia.

  1. 1

    Registrar el llogater al pis

    Enregistra les dades de contacte del llogater al panell d'IgeraFincas, vinculades sempre al propietari titular de l'habitatge.

  2. 2

    Gestionar delegacions de vot

    El propietari pot carregar la delegació de vot per al llogater abans de cada junta, especificant els punts concrets de l'ordre del dia autoritzats.

  3. 3

    Notificar convocatòries correctament

    El sistema envia la convocatòria de junta al propietari i, si s'ha autoritzat, també al llogater, indicant clarament si té dret de vot delegat.

  4. 4

    Separar quotes i despeses repercutibles

    IgeraFincas distingeix entre les quotes ordinàries a càrrec del propietari i les despeses repercutibles al llogater segons el contracte, evitant confusions en la facturació.

Gestiona propietaris i llogaters sense confusions

IgeraFincas separa clarament els rols de cada persona vinculada a un habitatge i automatitza convocatòries, delegacions i facturació. Prova'l 14 dies sense compromís.